Ahir vaig saber de la mort de Pilar Limosner a Nova York, on vivia. Amb na Pilar vaig parlar en diverses ocasions quan vaig fer la biografia del seu avi, Enric Limosner Asensio, la guineu republicana. L'avi, que havia estat agent comercial de la fàbrica Codina i home de món, va ser una peça clau en la contractació i compra de material i provisions per a la Segona República durant la guerra civil. També va preocupar-se de l'avituallament de l'illa de Menorca i actuà com agent de compres del Govern basc.
La darrera vegada que vaig rallar amb Pilar va ser fa tres anys, estava il·lusionada per venir a conèixer Menorca, la terra de la seva família paterna. Llavors, la pandèmia ho va impedir, ara ha estat un atac de cor inesperat. Malgrat que no havia estat mai a l'Illa, tenia molt clara la història de la seva família exiliada. Pilar va néixer a Costa Rica l'any 1955. Era filla de l'arquitecte Enrique Limosner Miquel i Marie Alice Limosner. El naixement a Costa Rica va ser degut a la presència al país del seu avi, en la segona etapa del seu exili amb l'esposa, Laura Miquel, tots dos de Maó.
En la primera etapa de l'exili, Limosner fou representant del govern de la II República a Equador, des d'on passà a Costa Rica, on es va convertir en un dels homes de confiança del president Figueras, fins i tot fou candidat al Senat d'aquell estat. El fill, també Enrique Limosner, es traslladà a Califòrnia, on va convertir-se en un important arquitecte. Ella va créixer a Oakland (Califòrnia) i s'educà a UCLA, a la Royal Academy of Dramatic Art de Londres i a la UC Berkeley. Es traslladà a viure a Nova York, on posà la botiga Batislavia amb la dissenyadora Carmel Johnson. A més, els seus dissenys eren venuts en altres botigues. Aquells anys, Pilar va fer coreografies i actuacions en diversos locals de rock i clubs de Nova York i va ser una peça important de l'escena artística i musical de l'East Village als anys vuitanta, amiga d'artistes com Keith Haring i Jean Michel Basquiat, amic d'Andy Warhol. Va treballar com a dissenyadora de moda, de vestuari professional i assistent de vestuari en molts llargmetratges i programes de televisió. Va crear vestuari per a Karole Armitage i Richard Move.
Les seves creacions van aparèixer a revistes com Vogue o al NYT. Va ser nominada al premi Cable ACE pels seus vestits surrealistes i capritxosos per a l'especial de Cinemax TV. Va ser membre actiu del Neo-Dadà Club 57 i està citada al catàleg retrospectiu del MOMA. Va treballar amb la banda Los Microwaves i fou membre del club de motoristes Arty de l'East Village. El 2003 va aparèixer en la portada del New York Times en un reportatge sobre els trastorns de la son. Mor a Nova York el 2 de juny de 2022 a causa d'una aturada cardíaca, tenia 67 anys. El nostre record.