Les Festes han omplert de nou els carrers de vida, un transcórrer diferent del que vivim habitualment a les places, parcs o jardins. Les cases s’obren a la gernació, la llum envaeix les estances, i tot fa olor de forn. M’he guardat un bocí del que succeeix des de la finestra, l’observar d’anades i vingudes, de retrobaments constants. L’alegria de la gent, el so del tambor i el flabiol, cavalls qui fan bots, cantar i ballar, el símbol dels dies més feliços de la nostra existència.
Els plans de prevenció i protecció antiterrorista estableixen directrius generals que permeten assegurar la detecció, seguiment, anàlisi i avaluació continuada del perill d’atemptat, i marquen nivells d’alerta que es troben associats al risc.
Aquesta situació, unida al pla de seguretat de les festes de cada població, fan ben visibles els reforços policials. Per Sant Joan, els dispositius controlaven els accessos principals, o els moments de major risc. Al Caragol des Born, van restringir l’entrada d’alcohol (tot i que es pugués adquirir en els bars de dins), el calçat poc adequat, o els cotxets de nadons. Eficients i més discrets que el guàrdia civil armat i a prop de la gent i els cavalls des Mercadal.
Des de l’àmbit quotidià, creiem en un model de seguretat integral, sòlid i eficaç, però també discret i de proximitat, que ofereixi coresponsabilitat amb la ciutadania. Aquest agent, més que confiança, transmetia por.
Com en quasi tot, menys és més.