«Bada enfora i cauràs a prop» (Dita menorquina)
Moltes vegades, esteim pendents de coses d'enfora amb les quals no podem fer res, mentre deixam de banda (o abandonades) altres que ens toquen de ben a prop i que, tal vegada, sí que podríem millorar o modificar modestament. Quan no podem tenir ca nostra aclarida, sempre podem intentar arranjar el món o la casa dels altres. Proliferen els consells no demanats, l'intervencionisme creixent, les opinions sobre qualsevol cosa polèmica o les crítiques als altres de manera ferotge, segons les dèries de cadascú. Tots tenim els nostres dimonis particulars. Però per damunt d'ideologies circumstancials que ens separen, podem apreciar a les persones que coneixem i amb les quals coincidim una estona a partir del seu tarannà amable, tolerància, la seva bonhomia o les seves bones obres… Esteim fets també dels altres en gran part i en som deutors, ho reconeguem o no.
Trobar-se a gust a l'agost serà bo mentre la cosa es refreda i preparam el discurs pel nou curs. Moments de trobada relaxada i d'un oci sa i no esbojarrat. De converses tranquil·les mentre la gent buida copes i omple les terrasses. Tenim moltes opcions de dir coses i per fer-ho podem emprar frases fetes: contundents, rodones, ja validades repetidament pel seu ús… o frases a mig fer, ni definitives ni consagrades, amb les quals intentam comunicar-nos sobre els variats temes nous que ens afecten. Hem de ser conscients que no tenim tot el temps del món, només el nostre, tan limitat. Per açò, la conversa intel·ligent és un art deliciós que no hauriem de perdre. Hi ha frases perfectes que vénen com anell al dit o altres que podem estirar just acabades de néixer, com quan el professor et demanava que desenvolupessis la resposta d'un examen. A un alumne li van demanar si podia recitar el llistat dels reis gots i es va limitar a contestar: sí. Hem de concretar, i la majoria de vegades ens quedam en simples abstraccions, divagacions i generalitats, tant a Catalunya com a Madrid.
Diu Francesc de Borja Moll que frase feta és una expressió estereotipada, d'ús corrent en la llengua. Per exemple, hi ha més dies que llonganisses o estar entre l'espasa i la paret. En canvi, fer frases és parlar pretensiosament, procurant cridar l'atenció amb paradoxes o idees contraposades. No és la meva intenció fer frases, si bé escriure i no cridar l'atenció és com plorar sota la pluja o fer peuades damunt s'arena. S'esvaeixen les paraules sense trobar qui les rebi i les aculli. Paraules que resten orfes i abandonades mentre moren en silenci. Les promeses d'enamorats duren més que les promeses electorals. Has de trobar algú que sigui de fiar. Els polítics empren frases fetes, eslògans o consignes pensades pels assessors d'imatge i pescadors de vots. Avui tot ha de ser sostenible, per exemple. Encara que en la pràctica les teves accions siguin insostenibles, tu has de posar aquest afegitó per quedar bé. No has de ser caparrut ni voler tenir sempre la raó. Alerta en ficar sa banya dins un forat!
La conversa entre amics és un plaer subtil que mai s'esgota. És hipertextual, jovial i sensual. Més que un fil, és una teranyina plena de ramificacions que no sabem on ens portaran. Si l'agost és calorós, anirem a beure i a fer un mos. Tertúlies, diàlegs, debats, taules rodones, fòrums… Hem de seguir la conversa i no deixar tantes frases a mig fer, inacabades. Donar prou temps a cada interlocutor perquè pugui expressar el seu punt de vista. No ens agraden ni són gens recomanables els colloquium interruptus.