He llegit que el gel de l'Àrtic, allà on hi ha el pol Nord, s'està descongelant quatre vegades més deveres que no s'havia previst. Si és ver -i supòs que sí-, hi ha motiu per estar ben preocupats. Ara bé, no veig que en la vida diària el tema provoqui massa inquietud.
Hi ha coses, aquí devora, que motiven més xerrera. Com ara les limitacions de la temperatura de l'aire condicionat a les botigues, que acaba d'ordenar el Govern. O l'hora d'apagar els llums dels aparadors. O si el president del Govern recomana dur corbata o no...
No deixa de ser una de les entremaliadures dels humans de tota la vida. Tothom se'n fotia del pobre Noè quan frissava d'acabar la seva barca. Però van deixar de riure quan va començar a ploure i a pujar el nivell de les aigües. Ho diu la Bíblia.
És bo de fer prendre's a broma les mesures que s'estan adoptant per encarar la crisi de les fonts d'energia. Com les que en paral·lel pretenen frenar l'escalfament del planeta. I criticar-les sense compassió des de cada un dels sectors econòmics que, per força, s'han de sentir perjudicats.
Ja ho vam viure en els moments més complicats de la pandèmia. Tothom tenia arguments per qüestionar les limitacions que s'anaven imposant. I per més que els governs -tots ells- anaven a les palpentes, haurem de coincidir que tenien més elements de judici que tots els que opinam, junts. I més responsabilitats a assumir.
Les normes sempre són discutibles. I les lleis també. I no cal repetir que Espanya ha acumulat, en el temps, tal enderrossall de lleis pensades per protegir els privilegis dels més poderosos, que no és estrany que el comú de la gent se'n malfiï.
Però poca broma quan rallam de protegir la salut o, com succeeix ara, el medi ambient. Si de cas, hauríem de discutir si els governs són prou valents per afrontar la realitat amb totes les seves conseqüències. O si és que no s'atreveixen a aplicar restriccions que ja serien necessàries, atrapats com estan pels interessos de les grans corporacions que dominen el món i per una població que té la pell molt fina quan la cosa va de perdre comoditats.
Aquests dies, a Menorca se'n ralla. Si escasseja l'aigua, què s'ha de fer? Millorar les infraestructures per aprofitar al màxim la que tenim o construir dessaladores? La resposta és fàcil: fer dessaladores ens mena directament pel camí contrari a la reducció del consum d'energies no renovables.
Però la decisió és més difícil. Ja que, sense aigua abundant, com mantindrem el bordell que hem arribat a armar entre habitacions d'hotel amb piscina particular, iots -grossos- que s'han de rentar quan tornen de la mar, dutxes i rentar peus a les platges, xaletassos amb gespa i jardineria fina, etc?
Uns usos de l'aigua que s'han d'afegir als que ja havíem anat incorporant aquests darrers cinquanta anys i que ara semblen imprescindibles a totes les cases. Què ha d'anar davant, que no s'aturi la màquina de fer doblers al preu que sigui o els interessos col·lectius amb vistes al futur?
És en aquesta línia que jo valoraria les repetides declaracions de la presidenta Ayuso, de la Comunitat de Madrid. I que mentre el seu «kefe» no la contradigui -i sobre coses sèries el senyor Feijóo sol callar- són el discurs del PP. El mateix discurs que ja va mantenir durant la pandèmia, mentre creixia el nombre de morts.
La senyora Ayuso diu que està en contra de les mesures que ha adoptat el govern per reduir el consum d'energia. Però no és perquè ella en proposi unes de més efectives, sinó perquè són contràries a allò que ella ens vol fer creure que és la llibertat, quan en realitat és el «sálvese quien pueda» més egoista del món.
Un concepte que si l'emparenta amb qualcú és amb el senyor Aznar. Sí, aquell expresident que discutia la limitació de copes que es poden prendre abans de conduir. «A mí no me gusta que me digan ‘no puede ir usted a tanta velocidad', ‘no puede comer hamburguesas de tanto' o ‘se le prohíbe beber vino'». «Déjeme que decida por mí -sentenciava l'homo- que en eso consiste la libertad».
Tal per a qual en el país d'Europa -quan va fer les declaracions- on hi havia més morts a la carretera sota els efectes de l'alcohol. El títol de l'article va per aquí.