L'estiu dona peu a temes de conversa que no sortirien en altres èpoques de l'any. Al costat de la mar al fosquet quan el sol comença a pondre's i l'oratge es fa més suau, l'aigua està més plana, el cel violeta i la calma sembla cobrir-ho tot, recordes l'olor a perol as forn que solies notar en arribar a la caseta després de nedar tot el capvespre, i algú comenta que el perol ha de dur per força patata i tomàtic, però que no li va gens malament un poc de carn de be o colque sípia o uns peixets.
Un altre dia expliques que quan tornes de la platja al migdia penses en l'ensaladilla que te solia esperar, feta a l'estil illenc, o almanco així ho preparaven a ca teva; amb una maonesa amb prou all, pebre vermell escalivat damunt el foc amb les esgrelles (pobre cuina, com quedava!) i de vegades albergínia també torrada. Una bomba de sabors extrems per a qui ho provava i no hi estava acostumat, però per a noltros era d'allò millor de la temporada, com els musclos fets amb el seu propi vapor, o la caldera i peix frit, amb serrans, vaques i colque esparrall acabats de pescar.
Un tema que ha omplert la xerradeta d'un altre capvespre a la platja ha estat l'espècie a la qual pertanyia una au marina que rodava aquest dies per damunt els molls. Que si era una gavina jove encara amb el plomatge primerenc, o si es tractava d'una baldritja, que té colors més foscos. I després un altre deia que de gavines n'hi ha diferents varietats, amb el bec vermell o groc, i tal i tal. Total, que quan vam voler tornar a mirar l'animal, ja no hi era... Sort que avui en dia tothom té una càmera a mà amb els mòbils.
En fi, esperem que la calor doni almanco uns dies de treva i en el que queda d'estiu vegem i escoltem més coses, i les puguem contar.