Als seguidors de la sèrie The Crown ens ha tocat la grossa des de fa una setmana amb la ració extra de capítols enregistrats en directe, en una mena d'spoiler del que seran les properes temporades. La realitat sempre supera la ficció... Com era d'esperar, l'impacte de la mort de la reina Isabel II d'Anglaterra s'ha convertit en un torrent informatiu desbocat a nivell planetari, a l'alçada del que va ser i va representar la seva figura. El fet que s'hagi mort a l'era de la comunicació, però, ha fet multiplicar per dos la potència i seguiment de la notícia, està clar. Sens dubte, estem davant de la desaparició d'un personatge icònic i molt respectat en el Regne Unit, sense el qual no es podria explicar ni entendre una bona part de la seva història moderna. No considero que sigui tant una figura cabdal del segle XX perquè aquest rol li confereixo més a Winston Churchill, però ha estat a prop. La monarquia britànica, a diferència de la d'aquí, és una institució arrelada i molt respectada que el nou rei haurà d'esforçar-se per seguir defensant. Un Carles III més qüestionat que la seva mare, que fa menys d'un mes es convertia en notícia a tota la premsa en saber-se que havia rebut diners d'Ossama Bin Laden a la seva fundació, en una donació que li van aconsellar no acceptés.
En qualsevol cas, l'única cosa que els menorquins podríem retreure a Isabel II és que no hagi trepitjat la nostra illa per conèixer Mahon Harbour i el nostre passat britànic en els seus setanta anys de regnat. I mira que ho va tenir fàcil quan va passar a prop amb el iot Britannia fa 34 anys, quan va visitar Mallorca durant tres dies. Ja no podrà ser.