El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem (TS) fa prop de quatre anys que havien de renovar la seva presidència i vocalies. El Tribunal Constitucional també ha vist caducar el mandat d'una tercera part dels seus membres, sense capacitat de poder nomenar els nous. Ahir, el president del TS i del CGPJ, Carlos Lesmes, va presentar la seva dimissió. Un pas insuficient per desbloquejar el col·lapse. Hauria de renunciar tot el Consell per precipitar un acord dels dos partits majoritaris. L'únic que ha precipitat la renúncia és la reunió d'ahir de Sánchez amb Núñez Feijóo. Parlen que els dos partits es donen «una última oportunitat», tot i que res no ha baratat. El PSOE reclama la renovació immediata i cap compromís sobre el canvi de sistema d'elecció dels 21 membres perquè sigui «més independent».
El PSOE juga a desgastar el PP perquè incompleix la Constitució i el PP no vol perdre el control. Perquè, com és obvi, el motiu per què no es renoven els càrrecs del poder judicial és perquè els dos partits el volen controlar. Saben que la política s'acaba decidint al Suprem i al Constitucional, i les condemnes a polítics i a partits passen per la Sala Segona del TS. Basta recordar que el 2018 existia un acord per la renovació del TS i del CGPJ, amb 11 vocals pel PSOE i 9 més la presidència pel PP. El president havia de ser Manuel Marchena, que havia presidit el tribunal del judici pel referèndum de l'1-O. Aquest acord es va ensorrar quan el diputat del PP Ignacio Cosidó va difondre el famós tuit on defensava el pacte amb el PSOE i deia que així contralaven «la sala segunda desde detrás». Marchena no va acceptar. Fins ara el president del CGPJ, prorrogat des de fa quatre anys, continuava cobrant 145.361,14 € a l'any (60.516 més que el president del Govern)
La justícia espanyola cada dia perd prestigi per sentències que Europa qüestiona i per la incapacitat de renovar els seus òrgans principals. Ara, les tres pates del sistema van coixes.