Aquest cap de setmana, a Maó, es celebrarà la primera Fira del Formatge de Menorca. S'hi desenvoluparan un gran ventall d'activitats relacionades amb aquest aliment; des d'actes divulgatius i tècnics a festius, passant, per descomptat a tasts de formatge. Els menorquins en podem estar orgullosos i hauríem de donar l'enhorabona als organizadors i participants. Vat aquí per què.
En contra del parer de carrer de molts, que pensen que durant els segles baix medievals i moderns i fins entrat el segle XX, l'agricultura menorquina tendia al policultiu amb la finalitat que l'economia fos autàrquica, ja en el segle XIV la nostra Illa, però també la majoria de terres banyades per la Mediterrània, presentava una agricultura agropequària especialitzada, un camp que s'especialitzava en la venda de formatge, carn i llana. La raó que ho justifica cal cercar-la en les condicions de la nostra geografia i en la mar.
Efectivament, per una banda, la conjunció de clima, sòls, hidrahulisme i vegetació illencs explica el fet que Menorca fos terra propensa al bestiar des d'èpoques ben llunyanes, tal vegada fins i tot talaiòtiques. I, per una altra, que les facilitats que presenta el mar per transportar queviures, contribuissin a la generació de l'intercanvi comercial de les àrees de la Mediterrània segons especialitzacions, en una espirall virtuosa perquè reforçava els mateixos beneficis dels aprofitaments per nínxols ecològics. La nostra Illa durant segles va exportar formatge, llana i carn, mentre importava blat i oli, que no se'n feien prou. Mallorca i Sicília, en canvi, exportaven oli i blat respectivament. Totes dues illes proveïen Menorca, amb vaixells que anaven i venien.
Durant molt de temps, el formatge fresc menorquí va ser venut a Barcelona, mentres el vell, el curat, era comercialitzat a Gènova. Per què Gènova menjava el nostre formatge i no el parmeggiano, produït a la mateixa Itàlia, i no a tantes milles de distància? Els costos del transport ho expliquen. Gènova per poder proveir-se del formatge parmeggiano havia de saltar la gran barrera de muntanyes que l'encercla, pagant costos altíssims tenint en compte la situació dels camins i el transport amb bèsties. Era molt més econòmic proveir-se per mar, anar amb vaixells a cercar el menjar. La història de la ciutat de Gènova és d'un gran interès perquè és la demostració que comptant amb una mala situació geogràfica de partida, amb enginy i esforç, es pot arribar ben lluny.
Per les saleres menorquines antigues de formatge conservades, és evident que estem parlant de produccions illenques que no es poden comparar a les actuals, però és que tampoc hem de fer lectures anacròniques, interpretacions fetes a partir dels ulls d'avui. Més val aprendre de l'experiència dels nostres avantpassats, és a dir, posar en valor l'esforç per tirar endavant el camp menorquí a base de tentatives, ara caic, ara m'aixec, per millorar-ne les produccions, en quantitat i qualitat.
La producció agropequària a l'engrós, la capitalista, a la qual li importen pocs els costos mediambientals i socials, va fer -i fa- terra cremada amb els petits pagesos i moltes espècies d'animals i plantes que s'han desenvolupat en el marc d'explotacions camperoles situades en entorns naturals singulars i únics. La petita explotació no pot compatir a l'engrós. És debades. Ara bé, açò no vol dir que en el marc d'una economia europea com l'actual en la qual hi ha un sector de població que demanda productes originals i vol provar nous, vells i originals gustos, no hi hagi molt de camp per córrer perquè els productes tradicionals i artesanals siguin exitosos en termes tant estrictament de números econòmics com socials i culturals.
Tota Menorca necessita de persones com les que organitzen aquesta fira, persones que amb la mateixa empenta innovin, posin en valor i investiguin amb els nostres productes tradicionals. Trob que és un crim que l'Illa deixi perdre l'experiència, el saber, que han acumulat molts oficis. Caldria que el poc que queda de la sabata artesana fos posat en valor, encara que sigui per ofertar-la a una demanda petita i selecta de la població. Però igualment en molts altres sectors.
Sabors vells per gustos nous. És el camí que les economies pagesa i artesanal haurien de seguir a Menorca.