La presidenta del Consell, Susana Mora, el 6 de juliol de 2019, en el seu discurs d'investidura, va dir que no es podia «abusar més de la paciència dels menorquins» i que «no hi ha excusa, és una prioritat donar solució a les obres de la carretera general». Pitàgores ja deia, a la seva escola de matemàtica de Crotona, que «el silenci és la primera pedra del temple de la saviesa». La presidenta va ser massa agosarada quan es va comprometre a una cosa que no depenia d'ella sinó d'una conselleria que havia de gestionar Més per Menorca. Francesca Gomis, la més innocent del nou equip de govern, es va quedar amb el «marró». Ara la nova consellera, Montse Morlà, a vuit mesos de les eleccions, ja sap que no aconseguirà ni un sol cèntim dels 22 milions pendents d'un conveni de carreteres amb l'Estat que ha desaparegut com un caramel a la sortida de l'escola.
És cert que el cost de les obres del tram entre Maó i Alaior durant l'etapa del PP de Tadeo a la presidència s'havien encarit molt, com es va veure quan es va suspendre la seva execució. Però també és cert que si el Consell no s'hagués perdut en un debat ideològic sobre les rodones soterrades, una part dels doblers que ara perd Menorca estarien invertits en una necessària millora de la principal via de comunicació de l'Illa. Susana Mora no ha exigit amb prou energia la continuïtat de les obres i ha respectat excessivament el repartiment de les àrees de gestió entre els partits. De fet, només ha estat contundent en el moment d'exigir el cessament de la consellera Gomis.
La falsa promesa del Govern que els doblers del conveni de Carreteres arribarien via fons d'insularitat s'ha descobert ara amb el repartiment dels 110 milions d'euros. Al Consell no li queda altra opció que pagar de la seva butxaca, que és la nostra, el cost de les obres que havia de finançar Madrid.
A no ser que Pedro Sánchez vengui a Menorca abans de les eleccions i mos faci un regal, caigut del cel. Però sembla que no estam a la seva agenda.