Atesa la frustrant evolució de les iniciatives per impulsar l'ús d'energies renovables a Menorca, no seria descartable que la recent campanya d'atacs amb aliments contra obres d'art de tot el món per alertar del canvi climàtic tingués un mimetisme a escala insular. Molins sense rodar, punts de càrrega de només carreguen desesperació, buròcrates parant obrers d'un parc fotovoltaic, aparcaments coberts de plaques que s'endollen tardíssim a la xarxa perquè bla bla bla bla i fons europeus de transformació que no transformen sinó que engreixen pressupostos públics d'administracions que de cada inversió fan una penitència de tràmits i tenen més diners que capacitat per gastar-los.
Per tot açò no és impossible que trobem prest activistes a un talaiot esperant que passi algun turista que s'ha cansat de les platges per llençar-li un tià d'oli-aigua (al talaiot, no al turista) mentre s'hi aferren amb cola, amb l'esperança que el visitant difongui un vídeo de la reivindicació i amb el risc que aquest els confongui amb una escenificació divulgativa de la vida dels talaiòtics promoguda pel Consell i, per tant, envii només el vídeo a una cunyada sense arribar a avisar l'autoritat perquè els vagi a detenir o, si s'ha allargat la cosa, atendre per insolació, picades de moscards o inanició perquè l'oli-aigua ja és irrecuperable.
Risc d'insolació a finals d'octubre, turbes d'insectes per Tot Sants i l'eterna temporada dels productes de l'oli-aigua haurien de ser elements suficients per crear consciència sobre el canvi climàtic. De fet, crec que no hi ha molt marge més perquè aquests atacs, imprudents per acció i potencial imitació vandàlica, al patrimoni cultural augmentin la consciència general. Qui no es preocupa pel tema ambiental ja és perquè se'n fot de tot. Hem de passar a la fase pràctica, posar facilitats a qui aposta pel canvi, donar exemple i invertir amb real urgència. L'actual sensació de parsimònia en l'acció pública en aquest tema desactiva, és un llast per a les consciències menys decidides i el compromís social.