Dia 8 de desembre els cristians catòlics celebrarem que: «la benaventurada Verge Maria va ser preservada immune de tota màcula de pecat». El Papa Pius IX (s. XIX) va declarar, afirmar i definir «que ha estat revelada per Déu, i per això, que ha de ser fermament i constantment creguda per tots els fidels, la doctrina que sosté que la santíssima Verge Maria fou preservada immune de tota màcula de culpa original, en el primer instant de la seva concepció, per gràcia singular i privilegi de Déu...».
Des d'abans, Fray Iñigo de Mendoza (s. XV), manifestava: «¡Oh Reina muy soberana, Tu de tan fino cendal al Rey del cielo vestiste, que en el vientre maternal de la culpa original todo el tiempo careciste…». Fray Luís de León (s. XVI) destacava: «Y aunque sois Madre, sois Virgen entera, hija de Adán de culpa preservada, y en orden de nacer vos sois primera, y antes que fuese cielo sois criada; piadosa sois, pues la serpiente fiera por vos vio su cabeza quebrantada…». Francisco de Jesús (s. XVII) insistia: «Creo que fue ab aeterno sublimada sacando un privilegio a Dios eterno con título de Virgen y fecunda; y viendo la humildad más que profunda de aquella alma de Dios allá en lo interno, la tuvo con su amor predestinada, de culpa preservada, con gloria tan subida que se juzgó su vida por vida de Dios mismo...». Diego de Torres y Villarroel (s. XVIII) revelava: «Madre siempre virgen, siempre pura y limpia; limpia concibiendo, pura concebida…». José Zorrilla (s. XIX) signava: «Contemplaba yo extasiado a aquella inmortal Señora cruzar el místico puente risueña, tranquila, hermosa, cuando una voz celestial, amiga, suave y armónica, me dijo: ¿Ves esa Reina que el real privilegio goza de no tocar esas aguas que encenegan cuanto tocan?...». I, ja després, Rufino Mª Grandes (s. XX-XXI) es demanava i responia: «¡Oh Virgen toda hermosa sin mancilla!, ¿Quién eres tú, María, tan amada, para estar junto a Cristo la más próxima, junto al hombre mortal la más cercana? Yo soy el pensamiento de la Iglesia, de Dios Padre nacido antes del alba, en el Hijo bendito la bendita, la cristiana, la gloria de su gracia. Yo soy la pobre esclava del Señor, en manos de mi Dios abandonada, el milagro que él quiso para el Hijo, para el Verbo Encarnado la Morada. Yo soy cauce de fe de los creyentes, figura de la Iglesia Inmaculada, la porción elegida cual primicia para ser de mi pueblo la esperanza. Yo soy la Inmaculada concepción, la flor del corazón por Dios plantada, la mujer vencedora del Dragón, exaltada de lo hondo de mi nada».
Fra Lluís de Granada, dominic i geni de la llengua espanyola en el segle d'or, descriví la vida de Maria com inseparable de la vida, passió, mort i glòria de la de Jesús. No s'entén Maria sense Jesús, ni Jesús sense Maria. Tant els fragments poètics que ara us he anotat, com les paraules ressaltades de Fra Lluís, com tantes d'altres poesies, pregàries i devocions sorgides entre nosaltres, formen part d'una literatura que es dirigeix més que a l'intel·lecte, al cor i a la vida. Es nota, en tots aquests autors, la seva vena creient que sent especial devoció per la Santíssima Verge en la qual el Totpoderós féu meravelles. Uns i altres pretenen dir-nos que Maria assenyala el camí als qui volen (m) seguir Jesús. I les meravelles que Déu obrà en Maria constitueixen l'obra mestre de la salvació a la qual tots i totes estem cridats.
El Vaticà II amonesta que fomentem amb generositat el culte a la Santíssima Verge, particularment el litúrgic, i exhorta clarament als teòlegs i als predicadors de la paraula divina a què s'abstinguin amb cura tant de tota falsa exageració quant d'una excessiva mesquinesa d'ànima tractant la singular dignitat de la Mare de Déu... El Concili ens recorda que la vertadera devoció no consisteix ni en un sentimentalisme estèril i transitori ni en una vana credulitat (L.G. 67).
Maria respira gràcia, Déu s'hi ha comunicat plenament: «Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant botà dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes!» (Lc 1, 41-48).
Convid, a qui us vengui de gust, a viure uns moments de silenci i de pregària, copsant les meravelles que Déu ha obrat en Maria. Adonem-nos com el seu camí prefigura el nostre, i el seu ser «immaculat» ens anima a la santedat, defugint la petitesa moral i la mediocritat:
Maria, totes les generacions
celebren la teva honestedat tan nítida:
per Déu fores concebuda Immaculada!
Joaquim i Anna t'engendraren transparent.
La teva sang, signe de tot el teu ésser,
collporta la netedat sublim dels àngels
que endiumenja el blanc cast dels ressuscitats.
En tu hi ha la benaurança dels sants,
la Bona Nova que auguren els arcàngels,
la limpidesa que traspuen els infants,
la confiança dels més humils i pobres.
En Tu hi ha, Maria, Advocada nostra,
la pulcritud, la serenor, la bellesa
la majestat d'una nit d'aire suau
que ens concedeix reposar el cap vora teu
«encoratjant nostre viure com un somni».