Aquest pròxim diumenge seran inaugurades i presentades les noves instal·lacions de l'Ajuntament des Migjorn Gran, a l'edifici situat al Pla de l'Església conegut com Ca ses Monges.
Aquest nom, ben viu avui, té el seu origen en la comunitat de religioses de la Congregació dels Sagrats Cors, que es va establir el 1934 as Migjorn i radicà fins a la seva dissolució, el 2000, a l'immoble que ara acull les dependències de l'administració municipal.
Originàriament, la comunitat estava formada per tres monges, procedents de Mallorca: sor Miquela de la Pau, sor Apol·lònia de Jesús i sor Margarita Cerdà. Més endavant s'hi va afegir sor Empar, la més jove de totes, que tindria cura dels malalts del poble.
El prevere Llorenç Olives explica que la feina d'aquestes religioses dels Sagrats Cors es focalitza en dos camps d'acció, junt amb la seva tasca eclesial: l'educació i la sanitat. Pel que fa a la docència, durant molts anys es van encarregar de la formació de les al·lotes migjorneres: pàrvuls, preescolar -de 4 a 6 anys-, i fins i tot del certificat d'estudis, tot i que calia anar a examinar-se as Mercadal. Els capvespres oferien una formació centrada en les labors.
«La majoria de les dones des Migjorn nascudes abans de 1970 acudien un moment o altre de la seva vida a Ca ses Monges», escriu Olives Galmés. En l'àmbit sanitari, van suplir durant anys la mancança d'un servei d'infermeria estable al poble. S'encarregaven de posar injeccions a les persones que ho requerien, desplaçant-se fins i tot a llocs del terme, on hi havien de pernoctar; i de vetllar els malalts més greus, bé fos a casa seva o a la residència.
La dedicació, la trajectòria i el servei de les religioses dels Sagrats Cors forma part de la història íntima des Migjorn Gran. Aquest diumenge, en recórrer les dependències del nou Ajuntament, ressonaran les petjades de les monges i l'eco de la seva pregària a la casa on hi van habitar durant 66 anys.