L'espectacle dels polítics al Congrés dels diputats del passat dijous hauria de ser inconstitucional i possiblement delictiu. L'escalada de desqualificacions és insuportable. A un ciutadà li plouen les multes per motius molt diferents: excés de velocitat, tenir l'ITV caducada, llogar el xalet de la família sense llicència, ocupar un centímetre més de terrassa, treure una bossa de fems fora d'hora... I a un diputat no se'l sanciona quan s'excedeix de velocitat verbal, fa servir els arguments com Groucho Marx, treu els fems de la política sense límit? És impossible en aquest país poder mantenir un debat sense tanta crispació?
La violenta batalla pel control de la Justícia sembla que no provoca reaccions entre els espectadors. Pedro Sánchez proposa a un exministre, Juan Carlos Campo, i un ex alt càrrec, Laura Díez, dos fidels pel Tribunal Constitucional. El PP torpedeja qualsevol iniciativa de desbloquejar la renovació del TC i del Consell General del Poder Judicial perquè espera guanyar les eleccions i no perdre el control dels òrgans judicials.
La reforma dels delictes de sedició i de malversació compta amb arguments lògics, però és una errada amb conseqüències electorals. Eliminar la sedició sense reformar el delicte de rebel·lió és possiblement un disbarat, com ha explicat Tomás de la Quadra. Diferenciar la malversació quan hi ha lucre o no té sentit. Aquí a Menorca es va haver de fer servir la protecció de les navetes de Rafal Rubí per acordar la demolició del pont perquè els polítics del Consell no poguessin cometre un delicte de malversació.
Pedro Sánchez tal vegada sap que aquests canvis sempre provocaran una crisi i prefereix que sigui ara pensant que no serà determinant per a les eleccions de finals de 2023. Possiblement, està convençut, com diu, que així s'acaba «el procés». Però el que no s'acabarà és l'ús polític que se'n fa del conflicte a Catalunya, perquè dona i treu vots, possiblement suficients per a guanyar o perdre les eleccions generals.