Aquests dies que aprofito per mudar el paisatge de Menorca pel de les muntanyes del Pirineu, veig com els estralls de l'escalfament del planeta estan posant en risc el negoci del turisme de la neu. Ja ho vam viure el dia de Nadal, on venia més de gust un gaspatxo a taula que l'escudella que hi havia preparada. Les conseqüències són més que evidents i els canons de neu artificial només poden dissimular una mica tot plegat. Ara mateix, no voldria estar en la pell del director financer de totes aquestes estacions quan arribin les factures de llum a final de mes! Si féssim una enquesta a peu de pista, en aquests moments on es gaudeix més de l'esquí és a les terrasses dels bars, que són plenes de gent prenent el sol i fent la cerveseta.
A principis de desembre va nevar amb ganes però allò només va ser un miratge perquè des de llavors, el termòmetre no ha fet més que pujar. Si la previsió del temps no canvia a curt, i de moment, no ho sembla, aquestes clapes de color verd i marró que vaig veient, només faran que créixer i donar sensació encara més trista. Tot i això, no us penseu que falti gent perquè els aparcaments són plens des de primera hora amb nervis per arribar i ser el primer.
El negoci de la neu genera molts llocs de feina i riquesa a tots els territoris de muntanya però si cada dia n'hi ha menys, serà difícil mantenir-ho. Més por em fa que d'aquí a unes dècades, totes aquestes muntanyes s'acabin convertint en un munt de ferralla abandonada del que un dia van ser remuntadors i cadires. Ai quan arribi la calor a l'estiu!