Coia Sugrañes hauria pogut plantar cara als presidents de les juntes locals del PP que, en el darrer moment, han tombat la seva candidatura al Consell. Com a presidenta que va ser escollida amb el vot del 99,5 per cent dels afiliats hauria pogut qüestionar la representativitat dels seus detractors. Hauria pogut retreure que no van defensar quan tocava -és a dir, al congrés insular- un lideratge alternatiu per al partit. Hauria pogut fer valer els seus suports interns, que els tenia, perquè la confecció de les llistes seguís el guió inicialment previst. Hauria pogut exposar públicament la identitat dels díscols, forçar-los a explicar davant la militància el perquè del seu malestar i quin havia de ser, a parer seu, el millor candidat per desbancar Susana Mora. Però va decidir no fer-ho.
Marga Prohens, des de la direcció regional del PP, hauria pogut tancar files a favor de Sugrañes amb un cop d'autoritat que tothom hauria acatat. Però tampoc ho va fer. Al contrari, va aprofitar la passa enrere de la presidenta insular per cercar alternatives que millorin les expectatives electorals del partit.
«Hem posat els millors noms, Adolfo Vilafranca i Jordi López, per dur el canvi a Menorca», presumia fa unes hores al seu compte Twitter. Açò vol dir que la presidenta del PP balear creu que na Coia Sugrañes no era la millor? La resposta és que, segurament, la majoria ho pensava, però no s'atrevien a dir-ho.
Una crisi que va començar per un problema de cuites internes, amb presidents locals que volien passar factura per greuges personals, s'ha tancat amb una renovació de cares que alguns ja interpreten com un revulsiu. La «generositat» que Prohens agraeix a Sugrañes és la de no haver-se atrinxerat en les seves ambicions personals, que veurà compensades amb un escó de diputada al Parlament. Els populars de Menorca poden fer seu més que mai el refrany castellà que diu: no hay mal que por bien no venga.