El conseller insular de Medi Ambient s'ha posat de perfil i el del Govern tira pilotes fora mentre la batlessa de Ferreries ha estat l'únic càrrec públic de Menorca que s'ha mostrat empàtic amb la desesperació del batle de Nerva, que ha sabut per la premsa menorquina que estan a punt d'enterrar 3.200 tones de fangs tòxics a set-cents metres de les cases dels seus vesins. Un poble enganat per les promeses polítiques que anuncien el tancament d'un abocador que s'ha convertit en el femer d'Europa mentre l'empresa que gestiona la instal·lació continua acceptant noves comandes. La darrera, provinent de l'antiga depuradora de Ferreries.
El primer de febrer, el mateix dia que s'aprovava la Llei de Reserva de Biosfera al Parlament, entre flaixos i abraçades dels nostres polítics, sortia discretament del port de Maó un vaixell ple de terra negra trufada amb metalls pesants que són l'herència d'anys de vessaments incontrolats de la indústria bijutera al clavegueram. L'illa verda que no ha sabut gestionar els seus residus ara els envia a cal vesí. Una operació pagada amb doblers públics per no destorbar els empresaris responsables.
Quan el Govern de Bauzá es va trobar amb la sorpresa tòxica al fons de les llacunes va iniciar el procés per confinar els fangs allà mateix amb un sarcòfag de formigó. El tràmit va ser continuat pel nou Executiu del Pacte fins que l'any 2017 es va anunciar el canvi de plans: els llots s'enviarien a la Península per al seu tractament. Ara hem sabut que tractar-los era enterrar-los ben igual, però més al sud.
Allò es va vendre a l'opinió pública com un èxit polític de la llavors presidenta, Maite Salord, i del batle Josep Carreres. El final de la història ha estat feliç per a Ferreries, però no per a Nerva. Un poble on cada vegada viu menys gent per culpa de l'abocador que els menorquins hem contribuït a omplir un poc més.