Vaig llegir s'altre dia de pagès que la glosa havia estat declarada pel Consell insular de Menorca Bé d'Interès Cultural Immaterial. Quina alegria! Tenim i podem gaudir de moltes coses materials, afortunadament, siguin pedres mil·lenàries, construccions de gran valor arquitectònic, obres d'art o biblioteques plenes de llibres. Objectes valuosos que ens fan companyia i enriqueixen la nostra vida i que podem veure o tocar sempre que tenim ocasió. A una societat materialista com la nostra, ens podríem quedar només amb aquestes riqueses i perdre de vista o ignorar un munt de coses que són per naturalesa immaterials. Quina llàstima!
Si no tinguéssim partitures, la música seria un plaer fugisser que s'esvaeix una vegada ha arribat a la nostra oïda. Hi ha qui pensa que allò que no és material no existeix. No creuen si no veuen o toquen. Els positivistes són homos de poca fe. Es podrien dir negativistes, emperò, ja que neguen tot allò que no segueixi els paràmetres científics.
Hi ha experiències que només es poden tenir si hi creiem o confiam en elles. Diuen que l'amor és cec però, en realitat, el cec és qui no estima.
Els creients en Déu el poden veure, encara que sigui immaterial. Tot allò que fas a la gente necessitats, al proïsme, m'ho fas a mi. On hi ha amor, Déu hi és present, igual que l'odi o la maldat són manifestacions concretes del dimoni.
L'amistat és immaterial i travessa barreres, fronteres que separen o egoismes que ens aïllen. Recordem aquelles paraules que ens va regalar Saint Exupéry a «El Petit Príncep»: «L'essencial és invisible als ulls». És difícil conservar allò que no té un suport material, ben cert. Moltes coses s'han perdut per sempre diluïdes en l'espai i en el temps però, encara i així, han existit i negar-les seria ximpleria.
Vaig conèixer un glosador de Sant Lluís que es deia Perico Pons Olives. Me'l va presentar na Maria Sintes, una dona extraordinària. Vam tenir una conversa molt agradable i ens va obsequiar amb unes gloses que me van emocionar. Ell era cec i una persona que podia veure l'essencial més enllà de les aparences físiques.
Gràcies a Toni Seguí i Toni Pons, que van traslladar la seva veu al paper, tenc unes gloses dedicades a na Maria Sintes, on em diu:
«Alejandro te diré
que ja ets un home sabut
jo vaig quedar convençut
i sempre t'apreciaré
i lo que vaig veure primer
va ser sa teva virtut»
Per totes aquestes reflexions i confiant que siguem cada vegada més capaços de reconèixer i valorar els nombrosos béns immaterials que tenim, podriem dir:
Sa glosa ha estat declarada
Bé d'Interès Cultural
i que sigui immaterial
és una cosa preuada
que fa que sigui especial
escoltar aquesta tonada.
Ses porgueres sonaran
amb sa guitarra afinada.
Sa trobada és animada i
es glosadors cantaran.
Tots farem sa gran xalada
amb ses coses que diran.
Quan la matèria es desfà i desapareix de davant la nostra mirada - llei de vida - l'esperit immaterial que l'anima i l'ha fet possible ens acompanya, alegra i consola de manera immortal, incorruptible. Tots som glosadors ambulants, plens fins a vessar de música i paraules.
La mort també ens fa invisibles. El passat ho és i per açò molta gent no el veu ni el té en compte. Queden reduïts al present i a les coses materials que els envolten. Però tot allò que no és matèria, és la poderosa energia que mou el món.