AMenorca no neva habitualment ni hi ha cap projecte en breu de fer unes pistes d’esquí a Monte Toro però els pares amb fills escolaritzats, ens toca viure la Setmana Blanca que comença a partir de demà mateix, i que s’allargarà fins dia 1 de març. Les opcions son meridianament clares i bé fas una estratègia a base d’avis o cangurs perquè s’encarreguin de cuidar la canalla mentre tu treballes, o directament t’agafes si pots o si et deixen unes vacances els mateixos dies, aprenent que el calendari escolar és el veritable amo i senyor de la teva vida. El més divertit de tot plegat és que si optes per marxar en aquesta mena de Setmana Santa a l’avançada, les companyies aèries que vetllen perquè puguem entrar i sortir de la nostra Illa durant tot l’any, també hi suquen pa i fan coincidir «el hambre con las ganas de comer» com diuen els castellans, dient-li al seu algoritme preferit que un dijous 23 de febrer, aprofiti per fer l’agost i si pot, que també faci el mateix l’1 de març per allò que la Diada de Balears es més institucional que popular.
No sé quin és l’origen de la Setmana Blanca a Menorca, que entenc no respon a cap finalitat pedagògica sinó que més aviat diria que conjuntural de ponts i aqüeductes vinculats al primer de març festiu i alhora terapèutica pel gaudi del propi professorat que en segons quines edats adolescents i pre-adolescents, s’entén que necessitin respirar. A països com França o Suïssa, em consta que està més que institucionalitzat des de fa molts anys i serveix per anar a gaudir de la neu, d’aquí el seu nom. En qualsevol cas, bon viatge a qui marxi i paciència a qui li toqui quedar.