Ja s'està veient amb només tres mesos que portem d'any, que aquest 2023, si voleu semblar persones informades, no podeu deixar de parlar d'intel·ligència artificial. L'amic Tiago Barro fa temps que em diu que estem davant una nova revolució, més bèstia fins i tot del que va suposar l'arribada d'internet. Diu que els que escrivim articles, aviat tindrem un competidor que ens pot deixar sense feina. L'altre dia llegia que fins i tot els notaris es poden quedar a l'atur. Un periodista sense feina ja hi estem acostumats però un notari? En qualsevol cas, he de confessar que tots aquests temes de tecnologia m'interessen relativament. Mentre pugi la barrera del pàrquing de l'aeroport un cop he pagat, jo diria que ja em sento satisfet amb el món tecnològic.
Estic amb la corrent humanista sobre l'ús de la tecnologia però a mi m'emociona més un plat de pèsols d'aquells de llàgrima amb trossets de botifarra negra o un fragment d'una òpera que no disposar d'una eina que em pot crear un text sobre com està organitzat el sistema solar. La intel·ligència artificial serà un gran copilot per anar per la vida com em diu en Tiago, i m'ho crec, però de moment, la que caldria redreçar és la intel·ligència normal, la de cada dia. La de llegir, la d'estudiar, la de pensar, la de reflexionar sobre les coses, l'emocional per empatitzar amb els problemes dels altres. Com sempre passa, ens obrim de braços a la dimensió desconeguda i deixem aparcat el món real que tenim més a tir. D'aquí un mes seran entre nosaltres les Trobades Mediterrànies Albert Camus en una nova edició, un espai per a la reflexió col·lectiva on hi participaran filòsofs, pensadors, escriptors, artistes, dramaturgs. Per què no aprofitem per escoltar-los?