Aquests dies, molts regidors i regidores participen en el darrer ple de la corporació de la qual formen part per mandat popular. La majoria no repeteixen perquè consideren que una experiència de quatre o vuit anys és suficient treball per al bé comú i altres ciutadans han d'ocupar els seus llocs dalt la Sala. Pens que l'àlbum de records que se'n duen a casa serà diferent si han servit al poble des de l'equip de govern o des de l'oposició. En el meu pas per l'Ajuntament d'Alaior vaig fer uns anys d'oposició i uns anys de govern i sé que la percepció de la feina és molt distinta. I no vull dir amb això que no sigui important i exigent estar en l'oposició, ja que el paper de control i proposta és absolutament necessari en qualsevol institució democràtica. És tan important com poc valorat. Pens que s'equivoquen aquells governs locals que condemnen l'oposició a pa i aigua i que encerten aquells que són capaços de delegar funcions de gestió a tots els membres d'una corporació en aquelles coses que no entren en contradicció amb les propostes elegides a les urnes. Una de les persones que deixarà la política municipal a Alaior serà na Maria Camps, a la que vull agrair la seva feina. Ella va ser un dels motors de Junts per Ló, una proposta nova que, tot i que les dues vegades que es presentà a eleccions no va obtenir la majoria, s'ha convertit en una experiència i referent de tasca en comú de persones de sensibilitats polítiques diverses. Na Maria va haver d'assumir el paper de cap de l'oposició per accident, quan el candidat elegit, l'amic Llorenç Pons Llabrés, va fer una passa enrere per poder assumir altres responsabilitats laborals. Es tornà a presentar el 2019 perquè Junts per Ló havia assolit un grau de cohesió i iniciativa social i política que feia preveure uns resultats millors. No va ser així. Un altre cop l'oposició i els dubtes sobre si l'opció de «tots junts» era la millor. Na Maria es va comprometre a ser portaveu d'un col·lectiu ampli i ho ha complert fins al final.
A pesar que el 2021 ja es va dir que Junts per Ló no es tornaria a presentar, per tant que l'horitzó polític del grup desapareixia per donar pas a altres propostes, el grup de regidors i regidores han mantingut els seus compromisos amb la població. Jo no sé si la dedicació al càrrec públic haurà afectat o no la vida artística d'una intèrpret reconeguda i aplaudida com ella, he de creure que sí. Aquest fet encara dona més valor als vuit anys que ens ha dedicat i ens els quals ha estat portaveu de gairebé la meitat de les persones d'Alaior que van a votar en un exercici de ciutadania que ara ens convoca una altra vegada. I una altra decisió li vull agrair, a na Maria: el manteniment de la independència de partit. Ella va entrar com a independent i com independent marxarà, no ha emprat la força que dona ser la portaveu de tots per decantar després simpaties per un o altre component del conjunt, cosa que no deixa de passar en la política menorquina. Per tot açò, gràcies.