Com gairebé cada setmana, acabo de tornar del contenidor de llençar un munt de brossa que cada setmana es va acumulant a casa entre papers, plàstics i vidre. Sempre penso que malgrat que fa temps que anem fent un discurs de reduir envasos, la sensació és que no acabem de passar pantalla ni d'avançar del tot perquè segueixo fent els viatges amb les dues mans ocupades per unes bosses ben plenes.
Aquesta vegada, però, la de color blau anava més carregada del que resulta habitual perquè hi tenia tota la paperassa electoral que vam rebre a casa durant el mes de maig. No crec que sigui l'únic que penso que en plena era de la sostenibilitat i de discursos sobre els recursos finits del planeta, sobta i molt que els partits polítics no hagin pres mesures radicals per suprimir tal quantitat de sobres, paperetes i programes que cada formació s'encarrega de generar.
És veritat que existeix la possibilitat de no rebre propaganda electoral a les llars, però no sé què passa amb aquesta mecànica, que no acaba de funcionar del tot bé. Com reflexionava en veu alta l'escriptor Antonio Muñoz Molina al magnífic vídeo resum de la darrera edició de les Trobades Mediterrànies Albert Camus (us el recomano), l'ètica de la concreció és un dels darrers refugis que ens queden com a humans i si bé jo no puc arreglar el canvi climàtic, puc escollir viure d'una manera més senzilla i no contribuir al fet que els que vinguin darrere nostre, es trobin amb un món infernal.
De moment i a curt termini, ja em puc anar preparant, quan la darrera setmana de juliol em toqui fer el viatge setmanal amb totes les promeses en forma de tríptic de les noves eleccions generals.