Que me perdonin Tronch, els dos Camps, Pons i Benejam, però les eleccions del 28-M a Menorca han sortit una mica fallades. No perquè qüestioni els resultats i la clara victòria del PP, que són voluntat del poble i res s'ha de dir, sinó perquè a les tres majors administracions el mandat gairebé no s'ha estrenat i ja té moltes avaries. Mal senyal.
A Palma, el PP, sense tenir massa en compte els dirigents de Menorca, signa amb Vox un lleig acord múltiple quid pro quo, de partida d'escacs. Per salvar la reina Prohens imposa a l'alfil Vilafranca un pacte al Consell que ell ja havia descartat de facto quan va presentar un organigrama en minoria, en part per eclipsar la ja estranya renúncia de dos consellers. L'acord balear, perquè es facin una idea del seu caràcter general, inclou permetre els menors entrar als espanyolíssims i anacrònics toros, activitat anecdòtica a les Illes. Si alguna cosa s'ha torejat a Balears recentment, ha estat l'autonomia del PP insular, contradient un dels seus retrets habituals a Susana Mora.
Si el PSOE de Menorca va a First Dates, en surt fadrí i barallat amb Carlos Sobera. No lliga amb ningú. Si açò és per una nova estratègia seva o dels altres junts en la seva contra, els seus autors són uns artistassos. Sembla més que s'han negociat amb comptes pendents, exigències sense proporció amb el pes polític de cadascú i poca mà esquerra, precisament. Els efectes: pacte antinatural as Mercadal; govern amb minoria de dretes, renúncies berlangüianes i un plus de dificultat a una ciutat ja difícil com Ciutadella; i el PSOE obligat a arribar acords, quan no sembla ser ara mateix la seva millor arma, a Maó.
Els pactes solen ser un espectacle trist i dolorós, perquè als partits se'ls transparenten les debilitats i ambicions inconfessables. El que importa de ver, en el fons, a la majoria de ciutadans és que les institucions funcionin bé. I açò, ara, és dubtós amb tanta avaria. Si tinguessin garantia, n'hi hauria per reclamar unes eleccions noves. Almanco, en part. I que me perdonin aquells cinc batles.