Vivim un dels moments de més baixa confiança de la història, tant a l'esfera privada i la pública com als negocis. Ho analitzava l'altre dia en una article a «Via Empresa» el director de la Càtedra de Futur Retail, Turisme i Serveis de la Universitat Pompeu Fabra, Josep-Francesc Valls. En un país on per guanyar eleccions, alguns partits menteixen com d'aquí al cel i molts els continuen votant. En un país on, un cop capejada amb nota la covid-19, poca opinió pública es preocupa de la persistent, que afecta mig milió de persones. En un país on l'autoestop ha desaparegut pràcticament, perquè no saps a qui pots agafar o qui et convida a pujar. En un país on hi ha convicció generalitzada que cal emprendre accions dràstiques per salvar el planeta i, en canvi, el negacionisme campa a plaer. En un país on per reservar un restaurant, comença ser imprescindible deixar prèviament la tarja de crèdit per assegurar que no sigui un frau.
Sempre havíem tingut la sensació d'avenç, de progrés afegeix Valls, però ara ens apareix l'abisme a cada instant. Temem fins i tot que ens enganyin en el preu, en la qualitat d'un producte, a través d'un phishing o d'una adreça internàutica, que pot acabar sent una botiga fantasma. És trist constatar que la seguretat s'ha convertit en el negoci més pròsper de la darrera dècada, sota la pressió constant dels altaveus mediàtics en la por que et robin, por a que t'ocupin la casa, que t'assaltin el compte corrent. La relació amb els altres o es basa en la confiança o deixa d'existir. Tant sigui en una comunitat física com en línia, el consumidor compra perquè es fia del producte, de la persona que el ven, de la marca o del canal.