En el programa de festes d'Alaior, José Luis Benejam escriu: «Es recorda també que la participació activa en els diferents actes és voluntària i implica l'acceptació i acatament d'allò que expressen els Protocols de les festes. Per això, qualsevol persona que es trobi dins els espais de desenvolupament d'aquests actes festius hi és per voluntat pròpia, fet que implica que accepta de forma personal les conseqüències d'un possible contratemps o accident i que assumeix pel seu compte el risc que això comporta i les seves possibles conseqüències. Aquesta conducta eximeix l'Ajuntament de responsabilitat, llevat que se'n demostri culpa o negligència, ja que el dany neix de la negligència de qui assumeix el risc i qui assumeix el risc té, per tant, l'obligació jurídica de suportar-lo».
El ban es podria resumir amb el refrany: Qui no vol pols que no vagi a s'era. Jo supòs que dictaminar la responsabilitat davant un accident que ningú no vol encara està en mans dels magistrats, que són els que eximiran o no a l'Ajuntament. El fet és que en els darrers anys, amb la massificació i l'ampliació dels «espais festius», hi ha hagut un major nombre d'accidents, encara que pocs acaben amb la reclamació de responsabilitat a l'Ajuntament. Tot i així, en general, la partida destinada a la contractació d'assegurances per als participants i tercers, no ha deixat d'incrementar-se. En alguns ajuntaments han aprovat i segueixen plans d'emergència o seguretat aplicats a les festes, desconec si el d'Alaior ja el té aprovat.
El batle d'Alaior afirma que si algú pateix un accident en un «espai festiu» serà, tret de negligència, culpa seva. Encara que no ho digui, hem de creure que això no valdria per a les persones que fan feina o habiten en aquests espais festius i els seus convidats. He de dir que la «jurisprudència» en la matèria és diversa i la justícia no ho té tan clar com el nostre batle. Darrerament, les decisions de la justícia van en el sentit de repartir responsabilitats: per un costat, l'Ajuntament com a organitzador de les festes; per altre, els damnificats per haver participat en un acte de risc en plena consciència, i per últim, la propietat de l'animal. De fet, la resolució ha motivat una natural preocupació entre cavallers i propietaris de cavalls. Sabem que aquest tema va ser tractat pels batles. Està clar que la qüestió de la seguretat en les festes hauria de motivar l'actuació comuna dels ajuntaments i un marc jurídic estable i prèviament conegut pels participants, que no passa per una frase en un ban d'alcaldia. Res, estic segur que tindrem unes festes de Sant Llorenç plenes de goig i que ningú no patirà cap contratemps. Bones festes.