Internet està canviant la nostra forma de vida a gran velocitat. Un dels camps on l'impacte és més radical és el de les compres digitals. Seria el 2017, quan els apòstols del canvi saludaven l'eclosió de l'«economia col·laborativa», el principal exponent de la qual era Airbnb, que permetia als turistes allotjar-se a cases particulars «amb benefici per les dues parts». Ignoraven els ensenyaments del pare de l'economia, Adam Smith, que explicava que en qualsevol intercanvi obtenen un benefici tant el comprador com el venedor, i és que «no és per la benvolença del carnisser que menjam carn, sinó pel seu propi interès».
La gran transformació ha vingut de la mà de les plataformes digitals: Airbnb, Amazon, Booking, Ebay, Facebook, Glovo, Instagram, Spotify, Twitter, Uber, WhatsApp... Companyies que canalitzen una fracció creixent de les nostres compres. Els primers anys s'emfatitzava el seu caràcter benèvol, pels avantatges que aporten als consumidors, però, amb el pas del temps, han augmentat les crítiques, en especial en relació a la manipulació del debat públic i la difusió d'informacions falses i missatges d'odi.
En canvi, la seva vessant econòmica ha quedat en l'ombra, un fet paradoxal, perquè parlam d'empreses amb una facturació fabulosa, que ha propulsat els seus propietaris al cim dels rànquings de multimilionaris del planeta. Algunes exhibeixen el seu poder: Spotify és la patrocinadora del Futbol Club Barcelona, capdavanter d'un dels esports que mouen més doblers.
Només en alguns pocs casos han saltat a la llum pública conductes abusives, com l'extraordinària elusió fiscal que protagonitzen: són les societats que menys impostos paguen del món. Aquesta situació no ens hauria d'estranyar, ja que es tracta de multinacionals, la majoria americanes, i aquestes sempre han desenvolupat pràctiques depredadores per reduir a la mínima expressió la seva contribució a les arques dels països on treballen (i també als Estats Units), la qual cosa va ser criticada ja la dècada del 1960, sinó abans. Així, si bé és cert que les plataformes estan canviant el nostre estil de vida, el seu comportament econòmic és idèntic al d'altres grans corporacions del passat.
Una altra qüestió conflictiva ha estat el compliment de la llei. El caràcter global de les plataformes dificulta extraordinàriament el seu control per l'administració. Airbnb defuig de forma sistemàtica d'aplicar la normativa turística i permet la comercialització dels allotjaments sense comprovar si estan en regla, davant la impotència de les autoritats. L'immens poder econòmic que tenen fa que recorrin qualsevol sanció fins a les darreres instàncies i que comptin amb els millors advocats per obrir escletxes en lleis i reglaments, beneficiant-se del caràcter garantista de la legislació, de manera que, a la pràctica, es fa impossible perseguir aquests grups, que funcionen com una versió sofisticada de la màfia.
Les plataformes vinculades a la comunicació, com Facebook, Instagram i Twitter, utilitzen diverses pràctiques per capturar les dades que li faciliten els seus usuaris, la major de part de les ocasions sense ser-ne conscients, que després venen a les empreses per multiplicar l'efecte de la publicitat. També intervenen cada cop més en la distribució de les notícies periodístiques, la qual cosa els proporciona més guanys. Açò, si atenem a l'inquietant lema «la informació és poder», els atorga un control formidable sobre la política mundial. El seu comportament ha fomentat el naixement de companyies dedicades a la manipulació dels processos electorals, que han afavorit grups radicals, com els promotors del Brexit o l'elecció de Donald Trump als Estats Units.
Tots els conflictes en què es veuen envoltades les plataformes venen donats perquè ens enfrontam a autèntics monopolis o empreses dominants d'àmbit mundial. En la majoria dels seus mercats, són l'única o la major companyia amb diferència. Avui dia, la contractació individual d'hotels i cases particulars, la compra de llibres, l'escolta de música, l'enviament de missatges i fotografies són acaparades a gairebé tot el món per una o dues empreses. Algun país, com la Xina, ha aplicat una política proteccionista i compta amb versions locals d'alguna d'aquestes plataformes, que actuen com a monopolis regionals.
Les pràctiques que estem comentant són característiques d'un monopoli i no esgoten el repertori d'aquests pirates moderns. Per llegir els llibres electrònics que distribueix Amazon hem de comprar un dispositiu Kindle i no podem utilitzar els dels competidors, el sistema clàssic per crear un mercat captiu: en aquesta nova economia, la lliure competència es veu severament erosionada. Parafrasejant Lenin, podríem dir que la globalització de les plataformes és una fase superior del capitalisme, superant, fins i tot, l'antic imperialisme.
Els monopolis digitals utilitzen algunes estratègies econòmiques pròpies. Han renunciat d'exprimir els consumidors, elevant els preus, la qual cosa els hauria creat problemes amb els organismes que vigilen la competència. Els seus beneficis provenen d'altres fonts, la primera d'operar en un mercat mundial, de manera que compensen uns marges més reduïts amb un volum de vendes més alt, un comportament que també trobam a altres multinacionals. També escanyen els seus treballadors, amb pràctiques avantatgistes: exigir-los que es facin autònoms, cas d'Uber o Glovo; en altres ocasions les seves víctimes són els proveïdors, com fa Spotify amb els autors de música o Ebay, Booking i Airbnb, gràcies a unes comissions molt fortes que els permeten guanyar més que venedors, hotelers i llogaters. És fàcil trobar a Internet amargues queixes sobre aquest fet.
Les plataformes donen la falsa sensació que ofereixen els seus serveis de franc. Res més enfora de la realitat: són monopolis rapinyaires que exploten a molta gent per enriquir-se de forma obscena.
amendezvidal.blogspot.com.es