Una coa de persones espera l’autobús de les 15.50 hores a l’andana correspondent a l’estació de Maó. Arriba el vehicle i canvia el cartell que anuncia el destí per un altre diferent. Els passatgers de la fila s’inquieten, demanen informació al conductor, a un altre, el taulell de l’estació està tancat. Ningú no atén els passatgers, a cap lloc avisen de res. Diuen que el pròxim serà a les 18.30 hores. La gent s’indigna -un poquet-, un telefona per saber què passa i li contesten que el responsable no hi és…
La coa es desfà. Una dona crida el seu marit perquè la dugui al destí, un altre agafa un taxi, altres esperen tres hores… Remugant remugant, cadascú cerca una solució, el cas no transcendeix, no arriba cap escrit a la premsa, ni cap queixa al director insular responsable, ni molt manco cap denúncia va als tribunals. No hi ha revoltes ni cremen res.
La fruita de la majoria de comerços no és comestible, és verda, insípida, i les verdures fan plorera, i tot cada vegada més car, però la gent ho compra i calla. «Ho és flac tot», és el màxim que diuen fluixet.
El nivell dels programes de televisió que tenen més audiència te sembla pèssim, i de la música que més es consumeix… millor ni rallar-ne. I el mateix passa amb tantes coses que la llista no acabaria mai.
Tot mos ho enviam, ho acceptam i callam, cada vegada ens conformam amb manco i pagam més.
Un poquet més d’exigència i dignitat no aniria malament. De vegades, de tan bona gent com som, semblam ases.
Lo más visto
Sancionada una mujer por conducción temeraria con dos menores en Binibèquer
¿Cómo afectaría la subida del nivel del mar en Menorca? Así quedaría sobre el mapa
Los parkings de Cala en Turqueta y Macarella se llenan en el primer día de los controladores
Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou