El negacionisme és un gran aliat de la confusió política. Es veu reforçat per les actuals tecnologies, que permeten incorporar molts missatges repetits en poc temps, i sol conduir la gent -de bon grat o no- cap a ideologies ultradretanes. Als que negaven l'holocaust nazi, o els que neguen l'origen humà de l'actual crisi climàtica, hi hem anat afegint altres corrents temàtiques. A Menorca, tenim els negacionistes de la massificació turística.
Rere cada negacionisme, hi ha qui en treu rendes, econòmiques o polítiques. Estructurar un relat que converteix les víctimes en botxins, apuntar a teòriques conspiracions prou complexes perquè no es puguin demostrar, denigrar qualsevol aport estadístic o quantitatiu, són maneres que empenyen en definitiva a apuntar-se a una creença en tost de a una deducció racional.
Això no tindria més importància si es mogués a nivell individual. Però en tractar-se d'un impuls col·lectiu i intencionat, pot tenir conseqüències complicades per a la col·lectivitat, sovint irreversibles.
Si agafam la metodologia de l'Institut Balear d'Estadística, veurem que en 1997, essent ja Menorca un destí turístic ben consolidat, es comptaven 135.000 persones damunt l'illa a l'agost. En 2022 van ser 225.000 segons la mateixa font. O sigui, que en 25 anys hem afegit 90.000 persones més a la punta d'estiu. Amb els corresponents vehicles que arriben en vaixell i que enguany han tornat a batre rècords.
Una de les reaccions de l'anterior Govern va ser la moratòria turística, que a Menorca deixa una gran part del creixement previst sense afectar. Vegem-ho.
Menorca tenia en 2021 -últimes dades oficials- 81.000 places turístiques reconegudes. De les quals, una tercera part han aparegut els darrers anys en forma de lloguer turístic (unes 28.000 places). Per tant, l'illa que havia apostat per créixer poc turísticament a partir de controlar el creixement urbanístic al litoral, ha vist incrementar en una tercera part la seva capacitat d'acollida turística a partir de destinar cases (unes 6.000 cases, poca broma) al turisme.
Resulta que la moratòria turística no afecta, en el cas menorquí, a les diferents urbanitzacions de costa que encara poden créixer. Pensem que hi ha indrets, com Coves Noves, Son Saura o Torre-solí que poden tenir increments substancials. Van quedar fora de la moratòria turística perquè molts es van negociar judicialment quan el Pla Territorial de 2003 va aplicar importants retallades al desgavell heretat de les dècades anteriors.
Per tant, a Menorca la moratòria no impedeix fer places turístiques a la costa, només frena nous lloguers turístics i noves places en rústic. Aquesta setmana hem vist el Conseller de Turisme dir que creu que a Menorca és necessari eliminar la moratòria de manera urgent.
De manera que, per una banda, el Govern anuncia un nou Decret per poder fer edificis més alts i pisos més petits, a fi de generar habitatge a preus que puguin estar a l'abast de la població resident, però per l'altra vol eliminar amb urgència la moratòria turística i així poder permetre destinar uns quants milers més de cases al lloguer turístic. Quin balanç oferirà aquesta curiosa política d'habitatge?
Les conseqüències de la massificació turística ja són tan evidents que molta gent veu en seriós perill el model més o manco controlat que Menorca havia pogut tenir fins ara. Les nostres platges verges emblemàtiques, com cala Mitjana, Macarella, Macarelleta, Turqueta, es Talaier, estaven l'any passat entre 3 i 5 vegades més densificades del que haurien d'estar.
L'Ajuntament de Ciutadella pensa amb la insòlita idea de tornar obrir els aparcaments de les platges on ara es va en bus, simplement perquè ja no sap com gestionar aparcament per a tants vehicles al casc urbà. No hi ha aigua. S'han hagut de tornar a posar en marxa els vells motors dièsel de la central elèctrica per respondre a la demanda de tanta gent.
Sembla que ens trobem enmig d'una voràgine empesa amb l'objectiu d'incrementar el preu immobiliari d'algunes propietats, que es condimenta amb un negacionisme de la massificació.
En els anys noranta es van fer manifestacions reclamant el dret a una Menorca digna. Ara torna a ser la dignitat de Menorca la que està en perill si es continua en aquest camí de creixement obsessiu i de negació de les evidències.
Una de les astúcies que es sol usar per fugir del debat és pretendre instal·lar un discurs davant el turisme de tot o res. O estàs a favor de la massificació o estàs en contra del turisme. I no. Els debats puerils son la tinta del calamar.