A vegades penso que com a societat, som realment difícils de satisfer. Resulta que ens posem les mans al cap pel fet que tinguem un radar a Maó que ha estat funcionant durant un any i mig que no ha sancionat a ningú, però que ha complert a la perfecció la seva missió dissuasiva i ha pacificat la circulació en una zona, on tots anàvem sempre de bòlit. Estem tan acostumats al pal i la pastanaga que per una vegada que l'administració troba la manera de fer-nos creure sense imposar-nos una multa o una sanció, ho trobem gairebé una falta de respecte com si algú s'estigués burlant dels conductors. Fins i tot l'oposició va formular una pregunta al ple per saber quins criteris s'havien fet servir per no sancionar als que havien comès infraccions
. Contents com hauríem d'estar perquè es soluciona un tema i no hi ha un càstig al darrere, a mi em sorprèn, que voleu que us digui. A la carretera general, entre Alaior i Es Mercadal també fa anys que hi ha un radar que fa tota la pinta que no ha tingut mai carret per fer fotos, però no hi ha dubte que provoca que els conductors afluixem la marxa quan hi passem, tant de pujada com de baixada. Si fóssim tots més cívics i complidors, cosa que no passa i qui estigui de pecat que tiri la primera pedra, no caldria ni radars ni drons que ens vigilessin des de l'aire a veure si som bons al·lots amb les mans al volant. Per desgràcia, d'imprudències i d'accidents no en falten i, per tant, alguna mesura s'ha de portar a terme, encara que tingui un efecte placebo.