Quan la Xarxa de Biblioteques de Menorca em va incloure com a autora em vaig espantar. En el catàleg hi consten 3 publicacions i componen la fitxa els següents paràmetres: bibliografia, premis, referències, o altres obres. Els contes infantils que he escrit, editats per Asinpros, es poden trobar a les biblioteques públiques, però d'açò a sentir-me autora, hi ha un bon tros. Simplement, som una persona compromesa amb les causes socials, i que llegeix i escriu per aprendre.
El Consell insular ha decidit que la Fira del Llibre en Català que es fa anualment a Menorca sigui la «Fira d'autors menorquins», i després de 19 anys hi tindran cabuda els textos en castellà. La mesura no ha estat ben rebuda per les principals llibreries, i han anunciat que no hi participaran. Baix el precepte formal m'hi podrien convidar, però la fira no va néixer per preservar els autors i autores de l'Illa, sinó per la responsabilitat pública de cuidar la nostra llengua: escrivint-la, llegint-la, editant o comprant llibres. Un gest cap a la més feble, d'entre la riquesa de tenir-ne dues.
Sempre hi he xalat, escoltant grans escriptors i escriptores, les xerrades pel Diccionari Alcover-Moll, amb el concurs «carta en terra» o festejant paraules «lletres i mots».
La política ha de fer un reset, recuperant la dimensió per la qual va néixer: consciència, compromís i cooperació amb la ciutadania. Perquè no hi ha iniciativa nova i bona possible sense consens.