La lliure elecció de llengua que PP i Vox pactaren, en el seu acord de govern, implantar durant aquesta legislatura als centres educatius està enfrontant de valent els dos socis del Govern balear. El PP ara ha vist que la seva aplicació no sols és difícil implantació, sinó que li pot passar factura electoral. I és estrany que el PP ho hagi vist ara, perquè en Bauzà abans del TIL ja va apostar per aquesta fórmula, que passà sense pena ni glòria. Pràcticament no es va acollir ningú, el que va fer que després acabés imposant el TIL.
La lliure elecció de llengua és un eufemisme per referir-se a la segregació dels alumnes per llengua. És a dir algunes línies en català, com fins ara, i altres sols en castellà. Una mesura que pot generar infinitat de problemes. Aquí en van alguns.
1. Crisi política. En primer lloc, ha generat una greu crisi entre els socis del Govern, a més de la immolació de Vox, afectant especialment el partit a Menorca. Seria un problema menor no fos perquè estan en joc els pressupostos de la Comunitat per a 2024.
2. Organització. La seva aplicació pot suposar un gran mal de cap pels centres. Imaginau-vos que per exemple en un curs sencer d'una escola només un alumne ha triat fer les classes en castellà. Què es fa?
3. Falta espai. Als centres no hi ha prou aules per fer aquesta segregació. A Vox pensen com que els centres tenen dues línies per curs, una per català i castellà. I resolt. Però no va així, hi ha unes ràtios a complir. Si per exemple en un curs hi ha 50 alumnes, 40 trien català i 10 castellà, s'han d'obrir tres línies. Si açò passa als 9 cursos d'Infantil i Primària, es necessiten nou aules més per centre. Més barracons?
4. Falten docents. Cada línia que es creés de més necessitaria un mestre, per tant, seguint l'exemple extrem anterior 9 docents més per escola. A Menorca hi ha 28 col·legis públics i concertats i 8 instituts. Feis nombres.
5. Pressupost. Relacionat amb els dos punts anteriors, es necessitarà una doblerada. UGT calcula 120 milions anuals. Benvinguda sigui la inversió amb educació, però hi ha altres prioritats.
6. Resultats acadèmics. Crec que els pitjors efectes d'aquesta mesura seria pels mateixos alumnes que han triat el castellà. Partint de la idea que serien estudiants que quasi no tenen vincles amb el català. Quins coneixements tindrien del català en tres hores a la setmana quan arribessin a l'institut? O fan un esforç titànic o suspenen el català. Amb una suspesa, no s'acaba el Batxillerat i no poden anar a la Universitat.
7. Convivència. Segregar els alumnes a escola és el primer pas per consumar una no desitjada segregació entre catalanoparlants i castellanoparlants en el conjunt de la societat.
8. Rompre la pau social. Aplicar a les braves aquesta mesura que trenca amb el model educatiu vigent, generant aquest seguit de problemes i altres, i amb la previsible oposició de la comunitat educativa i de part de la societat, no pot dur res de bo. Ni per les Balears, ni per Menorca, ni tan sols pel PP. Si no que li demanin a en Bauzá.