La polifacètica personalitat de Josep Teodor Canet Menéndez (1877-1936), la seva iniciativa emprenedora, la seva trajectòria en la política, l'economia local, i l'estreta vinculació a entitats com el Casino 17 de Gener omplen amb densitat la Ciutadella del primer terç del segle XX.
Industrial del sector del calçat, consignatari de Trasmediterrània, Teodor -membre d'una família molt cabdal de la burgesia ciutadellenca- va participar en la fundació i també va exercir la presidència del Casino Nou (1904-1906), va ser regidor de l'Ajuntament de Ponent (1904-1909), diputat provincial (1912-1924), i tres vegades diputat de la Segona República per Menorca.
La seva ideologia política transita des del regionalisme a lerrouxisme. Trobam la seva petjada, el 1913, a «Nostra Terra» i la «Casa del Poble de Maó», el Congrés de la Federació Obrera de Menorca (1919) i la visita d'Alejandro Lerroux a l'Illa (1922) entre d'altres esdeveniments rellevants. Aquell home d'acció va ser assassinat, a trenc d'alba del 13 al 14 d'agost de 1936, a la carretera, abans d'arribar a Ferreries, amb els seus cunyats Gabriel i Josep de Olivar i de Olives; el dentista Josep Anglada, president de la Unió de Dretes de Ciutadella; y Gabriel Saura de Sintas.
Després de la guerra els cinc cadàvers, enterrats al cementeri de Ferreries, van ser traslladats a Ciutadella. Però des de llavors el silenci més aclaparador envolta la trajectòria i les iniciatives parlamentàries de Teodor Canet, que té un carrer dedicat al seu nom al port d'Alcúdia.
Cal treure de l'oblit al diputat republicà de Menorca que va ser assassinat el mateix mes en què trobà una mort violenta, a la presó Model de Madrid, Tomás de Salort i de Olives, diputat de Menorca per la CEDA. Amb l'objectiu de recuperar la dignitat de Teodor Canet hi treballa, fa temps, el professor Nel Martí. El llibre que escriu, un repte necessari i aclaridor, aportarà les respostes.