A veure si avui tenc sort, marcaré el nombre que em van passar...
Ring... ring...
- Hola, celestials dies en la pau de l'eternitat. Què desitja, Josep Portella?
- I com sap vostè que jo som qui som?
- Home, faltaria més que nosaltres no sabéssim res del personal d'allà baix. Si crida per una cita ja li dic que res, que açò va més endarrerit que la revisió de la ITV al seu país. Per ara no l'esperam.
- Molt bé, em lleva un pes de damunt. Vostè és sant Pere, és ver? Un temps el pintaven amb unes claus enormes. Que encara les fa servir?
- Home, vostè què troba? Aquí també arriba la modernitat i empram portes automàtiques amb reconeixement d'ànima. La porta té un algoritme que ja sap si s'ha d'obrir o no, segons la balança de bondat de l'interessat. Cada vegada, l'amo posa uns límits més alts perquè ens comença a faltar espai i no sap com s'han posat de cars els núvols. Però, digui'm per què em crida? Per cert, he vist que al seu poble ja fa dies que hi ha l'arbre de Nadal, a vostè ja li semblen bé aquests costums pagans?
- Ni bé ni malament, el que em sembla és que d'aquest pas posarem l'arbre de Nadal el dilluns de Sant Llorenç. Bé, jo el que volia era rallar amb Judes.
- Ja hi som! No falla. Vostè creu que tenim un sisè sentit? Estic cansat que em demanin per Judes, així, sense renom. Jo ja sé quin Judes vol, tothom vol rallar amb el mateix. Però ha de saber que aquí en tenim tres, de Judes. Tenim el Judes Tomàs Dídim, l'incrèdul, el Judes Tadeu, el valent, i el Judes Iscariot, que vostès coneixen injustament com el traïdor.
- Judes Iscariot, amb ell m'agradaria parlar per fer-li una entrevista per al diari Menorca.
- Oh, el diari Menorca! És encara del bisbe?
- No, ja no. Però és quasi com si ho fos. Bé, esperaré Judes.
...
- Bon dia, m'ha dit el mestre que em cerca. Què hi ha de nou?
- Res, tot és vell. Perdó, és una dita simpàtica que empram a Alaior per saludar-nos. Sí, m'agradaria conèixer la seva opinió sobre el fet que els carpetovetònics i ultramuntans hagin comparat Pedro Sánchez amb vostè arran d'aquesta passada investidura. Diuen que ha traït Espanya com vostè va trair Jesús.
- Hum, amic Josep, vostè em planteja una qüestió i emet una afirmació. Permeti que comenci per la darrera, la de dir que jo vaig trair Jesús al jardí de Getsemaní. Es basa, supòs, en les sagrades escriptures. No sap el mal que han fet, les sagrades escriptures i sobretot els apòcrifs. Perquè, cregui'm, no per sagrades són exactes, ja que a la realitat d'aquell vespre amb els anys s'hi va afegir molta literatura, molta palla. I amb el temps, la gent es queda amb la palla i oblida l'essència. Si fos així com diuen, convindria amb mi que el món és el que és gràcies a jo, ja que si jo no hagués traït, segons diu vostè, Jesús, ell no hauria passat aquell suplici ni hauria mort com a màrtir. I què és una religió sense un màrtir fundacional? En el cas de la nostra, milers de màrtirs. En conseqüència, Jesús hauria seguit predicant per quatre malanats, que no li feien gens de cas, fins que n'hagués sortit un altre… Si no hagués mort a la creu no hauria ressuscitat i no hauríem sabut qui era. Per tant, per la resurrecció, que no és més que una metàfora de la salvació impossible de la humanitat, feia falta que algú el delatàs, i sí, no ho amag, vaig ser jo, encara que açò de la besada no és més que prosa poètica. Així, amb aquest martiri, va sorgir el cristianisme, que donà lloc al catolicisme, a l'església i a tot el que ha vingut després, bo i dolent. Tota causa necessita màrtirs. En aquesta, ell va ser el primer i jo el segon. La primera vegada que Jesús em va dir avui vespre «tu em delataràs», no era una premonició del què passaria, sinó que m'ordenava que el delatàs al Sanedrí per complir amb la voluntat del seu pare. Ja em dirà vostè quin pare! Jo només vaig fer allò que ell em demanà que fes. Mai em van donar trenta monedes, això va ser una invenció per fer-me aparèixer més pèrfid i cruel. Per què mai no s'ha fet públic l'Evangeli de Judes, trobat a Egipte? Ja sap vostè que els pintors antics van pintar un Judes pèl-roig, a jo, que era calb, i des de llavors tots els pèls-rojos tenen mala fama. Així d'injusta és la humanitat.
- Però, vostè, remogut pels remordiments, es va penjar.
- Troba, amic meu, que si m'hagués penjat seria al Cel? No podia tenir remordiments per complir una ordre del meu amic i mestre. Jo, senzillament, vaig retirar-me a la meva terra de Kraiot. I ara, la segona part, el tema de la traïció, el perquè aquesta gent tan agressiva assenyala com a traïdor Sánchez? El podria assenyalar com a mentider, ja que ha pres decisions que va dir que no prendria, però açò ho han fet tots els presidents del govern. Per altra banda, el concepte de traïdor és força bellugadís. Vol que li posi exemples? Bruto va trair Cèsar per salvar Roma; Napoleó va trair la República per convertir-se en emperador i escampar la il·lustració; Robert Ford va trair Jesse James i va evitar més crims; Julius i Ethel Rosenberg van morir a la cadira elèctrica acusats d'haver traït els Estats Units per haver passat informació sobre la bomba atòmica a la URSS, evitant així probablement més guerres; Caín va trair Abel i es va convertir en un dels mites fundacionals del món i de la idea del bé i el mal; un altre traïdor que li puc recordar és Guy Fawkes, que a principis del segle XVII va voler acabar amb Jacob I i el govern d'Anglaterra per les seves lleis anticatòliques i va preparar la voladura del parlament amb 36 barrils de pólvora als soterranis de la Cambra dels Lords, ahir era un traïdor i avui els anti-sistema i anarquistes es posen la seva màscara V de Vendetta en les protestes al carrer; o què em diu de Benet Arnold, un traïdor pels nord-americans i un heroi per als britànics? La llista seria interminable. A veure quants dels seus lectors no han traït almenys una vegada la confiança d'algú, a veure quants no han fallat mai a una promesa o a un compromís. Els que per uns són traïdors, per altres són herois. Per tant, jo si fos en Sánchez em preocuparia més de Puigdemont que d'aquests nostàlgics de Franco, que, per cert, va trair també la bandera tricolor a la que havia jurat defensar amb la seva vida.