Aquests dies de Nadal són dies de retrobament amb les persones que et són més familiars. I aquesta familiaritat no es mesura només per vincles de sang o parentiu sinó que també té a veure amb l'amistat llargament conreada. A mesura que vas fent anys, aquests vincles es van refermant i, malgrat t'allunyis quotidianament d'aquells que han sigut quantitativament molt rellevants a la teva existència, això no impedeix que en dies senyalats no celebris compartir la vida amb ells.
És cert que moltes vegades sorgeixen les mateixes converses any rere any; que reconeixes en l'altre allò que antany et provocava rebuig; que observes com el temps ha passat a diferents velocitats per a uns i altres; o que l'evolució o involució d'alguns respecte el teu estat personal et produeixi estupefacció.
Però també és cert que t'emmiralles en ells pel que suposen de testimonis de la teva pròpia existència, i viceversa. I aquest vincle, que els anys i la coneixença llargament sostinguda fan arrelar, esdevé molt més important que les diferències més o menys notòries que puguin existir. I aparques el més negatiu per centrar-te en allò més positiu de cadascú. I així sorgeix (no sé si per invocació espiritual o humanística) el veritable «esperit nadalenc». Potser és només això, i no cal donar-li més voltes... Bon Nadal a tothom!