No resulta sorprenent, però sí irritant i injustificable, que el govern del PP al Consell insular de Menorca hagi decidit, de manera unilateral, canviar el nom de la Diada del Poble de Menorca pel nom de Dia de Menorca. I ho ha fet de manera il·legítima, sense complir amb l'obligació de proposar-ho al Ple del Consell i acordar-ho formalment.
Què hi ha darrere aquesta decisió? Res més que la inoculació de les fòbies i obsessions de l'actual PP menorquí a les institucions a on governen. I és important accentuar que aquesta dèria és del PP menorquí actual, perquè el de fa quaranta anys no era així. Si ara els fa nosa la paraula Diada, no vull ni pensar la picor que els faria emprar el nom oficial amb què aquesta festa va ser instituïda per unanimitat pel Ple del Consell insular dia 1 de desembre de 1980, el nom de ‟Festa Nacional del Poble de Menorca. Per unanimitat vol dir que el PP —aleshores Alianza Popular— també hi va votar a favor.
És cert que el nom de ‟Festa Nacional" va tenir poc recorregut: després d'aquell acord, a alguns dirigents polítics els va semblar que aquesta denominació tenia una connotació massa nacionalista i que s'havia de substituir per una paraula més neutra, i es va optar pel nom de ‟Diada del Poble de Menorca". Per mantenir el consens, la decisió i la pràctica del Consell des d'aleshores i fins ara —quaranta tres anys després—, més enllà de tots els canvis de color polític, ha estat mantenir la denominació de la festa com a Diada.
Si consultam les actes dels plens extraordinaris del 17 de gener de cada any, veurem com sempre comencen dient que «El president, senyor o senyora X, pronuncia el discurs institucional del dia de Sant Antoni, patró de la nostra illa, i Diada del Poble de Menorca». Amb tota normalitat, amb tota naturalitat.
Açò vol dir que també quan ha governat el PP al Consell —de 1991 a 1999, i de 2011 a 2015— s'havia respectat el consens, i que fins avui la Diada s'ha celebrat sense que cap govern en fes un ús partidista. Açò és el que ara canvia: la Diada de tots els menorquins i menorquines ha estat segrestada per una part del PP que no fa més que provocar conflictes on no n'hi ha i imposar les seves manies. Més valdria que s'esforçessin a aprovar al pressupost del Consell i deixassin de perdre el temps.
Al cap i a la fi, la paraula Diada és tan menorquina com cuixa, matí, plaça o berenar. Tan menorquina com foc, o com fum, dos dels elements característics de les tradicions populars de la festa de Sant Antoni, o de les festes de Sant Joan. De fet, a l'obra de teatre musical més tradicional de Ciutadella, "Foc i Fum", del mestre Joan Benejam, un dels personatges empra la paraula diada amb tota la naturalitat amb què qualsevol persona empra les paraules del seu idioma. En Bartomeu, quan en Toni li diu que no té doblers per comprar un pessic de gambes, li respon: «Res, Toni, jo vos les pag per celebrar sa diada».
El Diccionari Català-Valencià-Balear de mossèn Alcover i del ciutadellenc Francesc de Borja Moll recull, com és lògic, la paraula diada, i la defineix com «Dia assenyalat, sia de festa, sia d'un altre esdeveniment memorable», i per mostrar el seu arrelament a les Illes Balears cita un exemplar del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana de 1895, just deu anys després de l'estrena de «Foc i Fum».
El mateix Diccionari també recull una dita que era d'ús popular a Menorca —avui crec que en desús—, «tenir diades», que significa tenir diferents maneres d'estar o d'obrar segons els dies, i posa un exemple: «Encara no està bé el malalt? —Té diades: dies està bé, i dies està malament». Sembla idò que el PP menorquí té diades, i que enguany està bastant malament.
Un bon amic, en conèixer la notícia del canvi de nom de la Diada del Poble de Menorca, deia que fins ara teníem 365 dies a l'any, un dels quals era la Diada de Menorca; amb el govern del PP tenim igualment 365 dies, emperò ens hem quedat sense Diada. Sembla que enguany serà així, però esperem que el PP continuï tenint diades, i sigui capaç de rectificar.