Aquests dies «Es Diari» en va ple amb el consistori de Ciutadella i el devenir del govern municipal de la ciutat. He llegit en diferents ocasions l'argument de l'actual batlessa, que qualifica de «sense sentit» la via oberta i al·lega que «només miren per la seva economia, pels sous i les cadires». Independentment del que cadascú pugui opinar des del punt de vista polític, l'argument de la batlessa no es sosté per enlloc. És perfectament lícit que formacions que conjuntament ostenten una majoria vulguin fer-la valer per la via que la democràcia posa al seu abast. El que sí fou surrealista és que no arribessin a aquest acord «natural» al moment de la constitució del govern municipal. Veritablement, allò sí que fou un despropòsit. Que ho facin ara, quan han pogut calibrar que tenen la clau per aprovar o no les diferents propostes que passen pel ple, és quelcom absolutament entenedor i esperable. I, sincerament, crec que no té res a veure amb l'afany espuri. De fet, és la resposta que una majoria de votants d'esquerres podrien demanar als seus representants democràticament elegits.
Cert que el govern actual de Ciutadella no ha tingut temps de dur endavant ni grans encerts ni grans errors, però també és cert que amb el nombre de vots que té no pot aprovar res del que porti al seu programa electoral sense el suport de l'altra part de la bancada. La paràlisi, llavors, està servida. I en aquest context, la moció de censura cobra tot el seu sentit.