Tota queixa és acceptable. A ningú se li exigeix un aguant estoic i molt manco sacrificial. Per tant, no s'ha de menysprear la queixa per un granissó o un panadís. Ara bé, és evident que un panadís no és un càncer en un òrgan vital ni una demència profunda.
Doncs, en el debat polític, tant el parlamentari com el mediàtic, normalment s'exciten tota mena de mecanismes d'atac-defensa per mor dels panadissos, deixant de banda els assumptes que comprometen, no només la salut democràtica, sinó també la física i la mental de gran part de la població mundial. Segurament això és així perquè, per a molta gent, les seves vísceres i les seves ideologies són com carn i ungla.
No vull dir que certes corrupteles, irregularitats, errors i incompetències no provoquin molèsties que s'han de corregir, amb cirurgia, si cal. Però davant un món amenaçat pel càncer climàtic, per la incertesa de l'impacte de la intel·ligència artificial en les llibertats personals i per l'alta probabilitat que d'aquí uns mesos coincideixin en el poder dos eixelebrats com Putin i Trump, que les grans qüestions nacionals siguin les d'un grapat de mascaretes resulta, si més no, tragicòmic, com l'engrony per un panadís. Contra el càncer i la demència, les mascaretes són màscares teatrals.