Les Illes Balears, conegudes per la seva bellesa natural i rica herència cultural, enfronten desafiaments significatius pel que fa a la preservació de la seva identitat única i la protecció de l'habitatge per als residents locals, gràcies sobretot, al seu model ‘exitós' de turisme. En un moment en què el turisme i la inversió estrangera poden amenaçar l'estabilitat del mercat immobiliari, és crucial mirar cap a experiències exitoses d'altres regions que hagin abordat aquestes qüestions de manera efectiva. Un exemple destacat és l'arxipèlag d'Åland, situat al Mar Bàltic i amb un estatus especial d'autogovern dins de Finlàndia, sent l'autogovern una manera d'apropar la política a la ciutadania de manera eficient.
A Åland, el concepte del ‘Right of domicile' (dret de domicili) ha estat fonamental per protegir l'habitatge i preservar la identitat cultural de la comunitat local. Aquest dret, garantit per la legislació local, assegura que els residents d'Åland tinguin prioritat en l'adquisició i tinença de propietats a l'illa. Aquesta mesura no només ha ajudat a mantenir un mercat d'habitatges accessible pels residents locals, sinó que també ha preservat la rica cultura i tradicions d'Åland davant de les pressions externes.
Així, es poden destacar tres punts claus sobre el ‘Right of domicile' a les Illes Åland. Requisits de residència: Per obtenir el ‘Right of domicile', generalment es requereix que la persona hagi residit a les Illes Åland durant un període específic, al voltant de 5 anys. Vincle amb les Illes Åland: Aquest dret està estretament vinculat a les Illes Åland i la seva comunitat. S'espera que qui el posseeixi tingui un compromís significatiu amb la vida i la societat a les illes. Beneficis i privilegis: Posseir el ‘Right of domicile' pot atorgar certs beneficis i privilegis addicionals, com ara accés preferent a serveis socials, participació en decisions comunitàries i possibles avantatges en l'àmbit laboral i de l'habitatge.
Aquest enfocament podria oferir valuoses lliçons per a les Illes Balears, on el ràpid creixement del turisme i la inversió estrangera han portat a una creixent preocupació per la gentrificació i la pèrdua d'identitat cultural. En aquest context, s'ha plantejat la necessitat de qualificar certs territoris com ‘tensionats', el que permetria endurir la normativa relacionada amb l'habitatge i limitar la compra de propietats per part de no residents –que no és el mateix que limitar la compra per part d'estrangers, i a vegades el discurs construït deforma el missatge.
En adoptar mesures semblants a les d'Åland, les Illes Balears podrien protegir el seu teixit social i cultural, assegurant que els residents locals tinguin accés a habitatges assequibles i que la identitat única de la regió es conservi per a les generacions futures. A més, qualificar certs territoris com ‘tensionats' podria proporcionar eines legals addicionals per controlar el desenvolupament immobiliari i garantir un creixement sostenible que respecti les necessitats i desitjos de la comunitat local.
Ben cert és que, el PSIB-PSOE ja va tenir la seva oportunitat per a declarar el nostre territori com a ‘tensionat', però, una vegada més –com en el cas del senador de Formentera– van votar amb el PP, ara sembla que podria ser que votessin a favor d'impulsar unes polítiques més proteccionistes del nostre territori, un territori finit, i on avui pot ser tenim els pitjors números d'igualtat d'oportunitats i sobre tot, igualtat en l'accés a l'habitatge.
En conclusió, l'exemple d'Åland destaca la importància d'implementar polítiques que protegeixin tant l'habitatge com la identitat cultural en un món cada vegada més globalitzat. Les Illes Balears tenen l'oportunitat d'aprendre d'aquestes experiències i prendre mesures proactives per salvaguardar el seu patrimoni cultural i garantir un futur pròsper i sostenible per a tots els seus residents. Els territoris insulars pateixen els mateixos problemes, i pot ser no tinguin la mateixa solució, però hem d'aprendre d'exemples al nostre voltant.