Sembla que el «Plan de Marina Menorca» serà una realitat el pròxim any. L’empresa farà pantalans nous a sa Colàrsega i diu que pretén ser sostenible, em sembla perfecte. Per aquest fi vol posar una dessaladora per a no utilitzar l’aigua dels pous i depurar les aigües brutes dels iots, sembla una bona idea. Però hi ha un petit «problema» i és que vol posar la dessaladora a la Colàrsega on pràcticament no hi ha renovació d’aigües. La sal, que s’obtindrà en el procés de fer dolça l’aigua del port, es retornarà al mar cosa que incrementarà la salinitat de de les aigües de la Colàrsega i matarà la poca vida que queda. Amb els anys, la dissolució i expansió de la sal afectarà a la resta del port. Veurem les conseqüències dintre d’uns anys quan ja sigui massa tard.
Aquesta temporada d’estiu es preveu un excés de turistes, les carreteres, les platges, estaran plenes i no sembla que l’administració competent estigui pensant fer cap mena de control a l’entrada de vehicles i persones, com sí que fan a Formentera. Al contrari l’aniquilació de l’Oficina Anticorrupció i la supressió de la Comissió Balear de Medi ambient són clara mostra de l’interès del Govern Balear per a reduir els controls sobre la construcció i urbanització del territori. Novament màniga ampla per a la corrupció! Ens encaminen cap a la balearització de la nostra illa. Evidentment, la minoria que es folrarà amb aquesta dinàmica ho veu claríssim: Menorca encara dona per a molt més, podem construir més, pot venir més gent... Les conseqüències ja les coneixem, destrucció del territori, increments disparats del preu de l’habitatge i el menjar. Mentre els sous que no augmentaran conforme els beneficis de l’empresa, ni de la inflació que tenim i tindrem. Els treballadors ho passen malament, la classe mitjana desapareix i els rics cada cop ho són més. Sembla una contradicció, però amb aquest model la renda per càpita no para de baixar a les illes des de 1985-90 perquè tenim una bona part dels treballadors que quan hi ha pocs turistes viu de l’atur o d’altres ajudes socials. Naturalment, la productivitat d’aquests treballadors és molt petita.
Els successius governs de la Comunitat Autònoma, responsables de corregir aquest despropòsit, no han fet gaire cosa per reciclar i formar aquests treballadors per tenir treballadors productius tot l’any. Tenim Formacions Professionals o Graus com el d’informàtica que estan a punt de desaparèixer perquè no tenen alumnes, i a la vegada hi ha sectors que no tenen una formació reglada per a formar bons professionals. Si tinguéssim governants capaços d’oferir una Formació Professional més flexible temporalment, més adaptables a les necessitats del mercat, i uns equips d’orientadors laborals que cerquessin a les persones que no treballen o treballen tan sols uns mesos a l’any, per a oferir-los formacions que els permeti accedir a feines a les quals sí hi ha demanda, potser les coses millorarien.
Com diu el GOB, és probable que ens hagem equivocat i hauríem de canviar el perfil dels alumnes per les FP, la majoria dels alumnes que estan acabant l’ESO o el Batxillerat no tenen decidit si volen o no quedar-se a Menorca, possiblement estan pensant més en marxar fora que en el seu futur professional. Per tant ens hem de dirigir cap a les persones que hagin elegit viure a Menorca, que possiblement ja no són tan joves, però que volen una vida laboral més segura.
Altre problema cada vegada més greu és l’habitatge. La conselleria responsable del tema del Govern balear vol oferir sòl públic a la iniciativa privada per a la construcció d’habitatges per a les persones que no poden accedir al mercat ordinari. Veig difícil que això funcioni, no crec que els lloguers o el preu de venda siguin a la fi gaire assequibles. Per altra banda, no podem dir que no s’hagi construït aquests anys, s’ha construït molt, però no eren cases destinades a cobrir les necessitats dels menorquins, poca gent pot pagar el que es demana per un habitatge. Tampoc entenc per què en un moment d’emergència per manca d’habitatges no es cerquen altres solucions, per exemple no és necessari que totes les cases hagin d’estar fetes de formigó, material poc reciclable i poc aïllant, quan existeixen cases prefabricades construïdes amb materials reciclables i aïllants que són molt més econòmiques. Fins i tot, en el cas de tenir una superfície de construcció limitada, es podria construir una estructura vertical, aquesta sí de formigó armat, on les prefabricades podrien anar incrustades igual que els calaixos a una calaixera.
