«Si vols la pau, prepara't per la guerra» és una màxima molt present en el món militar i que la subscriu gratament la indústria armamentística. Sembla ser que la va escriure el general romà Vegeci fa cents d'anys però segueix totalment vigent. I la indústria armamentística encantada. Doncs és per aquest criteri que tots els països disposen d'exèrcits, en principi només defensius, sense ànim d'invadir un altre, però clar si un altre país té més armes i més avions i més fragates que el teu, la teva capacitat defensiva minva i clar cal aconseguir més armes per estar ben preparat en cas de guerra i sempre més que el possible país atacant, cosa que fa entrar en un cercle viciós, doncs aquest altre país també es veurà obligat a adquirir més armes, i el teu més i així un no parar. I la indústria armamentística cada vegada més amb més beneficis. Una bogeria. Doncs clarament el món amb un pressupost mundial en armament estratosfèric no és més segur, i cal seguir segons aquesta màxima augmentant el pressupost en armament. I la indústria armamentística més que encantada. I encantats els inversors en armes. Bravo!
Tothom sap o ha escoltat que és l'OTAN. Heu escoltat el què és l'OSCE? A que no? És l'Organització per la Seguretat i la Cooperació d'Europa, que promou la prevenció de conflictes, l'ús sostenible dels recursos naturals i el respecte dels drets humans. Actualment disposa d'un pressupost molt baix. Deixem d'inflar la maquinària de guerra i desviem el pressupost de l'OTAN a promoure la prevenció de conflictes. Som-hi que sí és possible.