Si no volem que l'economia de Menorca arribi a una dependència absoluta del turisme haurem de donar valor a la feina dels empresaris. No només els petits, que obren botigues o serveis que no es poden comprar per internet, sinó aquells que aposten per projectes ambiciosos, per grans empreses, com les que queden en el calçat. Algunes de formatge. Quesería Menorquina és avui la que més factura de Menorca. I haguera pogut desaparèixer, víctima de Ruiz Mateos. I de la distribució, com el grup Domingo Marqués, una de les poques que eviten que tota l'alimnentació estigui en mans de societats de fora.
Aquesta setmana ha cridat l'atenció la compra per part de Mascaró Morera de Transports Menorca. Una operació entre dues empreses menorquines. La venedora, de la família Rosselló, amb 45 autobusos, que cobreix la ruta Ciutadella-Maó, és un empresa sanejada, ben gestionada, que cercava un comprador menorquí, quan podria haver trobat grups de fora interessants en accedir al mercat insular. La compradora, Mascaró Morera, que ha conegut un gran creixement en el transport de mercaderies, que en 2022 facturà 31,8 milions d'euros, un 32 per cent més que l'any anterior, amb un benefici d'1,3 milions i 175 treballadors. Avui és la tercera empresa menorquina que més factura.
A més la compra es produeix quan encara està pendent de convocar el nou concurs de transport públic per part del Consell. Al sector local del transport de passatgers li fa por que desembarqui una multinacional de fora i es faci amb aquest concurs. Però els directius de Mascaró Morera tenen la filosofia que han de ser tan competitius com qualsevol empresa exterior. Ni tracte preferent, ni discriminació positiva pel fet de ser menorquins. De fet, les normes europees no permeten el suport públic a empreses locals en els concursos i adjudicacions. El món global no té fronteres. Ila competència tampoc. Per tant, quin valor donam a les empreses menorquines?