Avui hi ha persones i col·lectius que consideren necessari sortir en defensa de la llengua catalana, per respondre a una ofensiva política en contra del seu ús normalitzat. La resposta té sentit, quan, per exemple, el Govern i el Parlament dediquen un gran esforç de temps i economia a promoure una norma d'elecció de llengua als centres docents a la que no s'acull cap col·legi o institut públic o privat a Menorca. O quan es crea una gran polèmica sobre l'exigència que els metges tenguin un coneixement mínim de la llengua pròpia, que fins i tot Armengol va fer cames enrere i quan no va poder retrocedir més va decidir pujar el preu de les guàrdies als metges, que ara són els que les tenen més ben retribuïdes de tot l'Estat. Un exemple més que l'economia sempre passa per davant de qualsevol altra motivació.
En la defensa de la llengua s'han creat diferents grups i col·lectius, no sempre col·laboradors, fins i tot competidors entre ells. La baixa de tots els voluntaris del grup més actiu de la Plataforma per la Llengua a Menorca n'és un exemple. La Plataforma no permetia autonomia local, ni la participació dels «seus» voluntaris en accions posades en marxa per altres entitats. Des de Mallorca es desautoritzaven iniciatives que els voluntaris menorquins activaven amb el seu criteri i amb la intenció d'ajudar la llengua. La Plataforma per la Llengua ha demostrat ser un «xiringuito» que es mou per altres interessos, més enllà de la reivindicació a favor del català.
Quan es fa un ús particular d'una causa compartida les persones i els grups que tenen un objectiu comú ho haurien de denunciar. La Plataforma, durant el Pacte en el Consell, va ser regada amb doblers públics per a estudis i iniciatives de poc o nul rendiment social perquè les subvencions servien per alimentar la seva pròpia estructura. Si a Menorca desapareix aquesta organització importada segurament no hi perdrem res.