Sovint esteim tan pendents del llombrígol que no arribam a veure què succeeix més enfora i com ens pot arribar a afectar. Com a menorquins o com a europeus. El món és molt gros i, com se sol dir, el feim entre tots, però uns més i uns altres.
I els Estats Units encara el fan més que ningú. I no són tan enfora com els innocents es pensen. Amb un no-res ens podrien enviar un present, tant si és una panera de Nadal com un míssil atòmic. I també els tenim just aquí, a les bases aèries o, si els hi ve de gust, al port de Maó.
Que el debat televisiu entre els dos candidats a president li hagi anat tan malament al senyor Biden, que sembla que els anys no el perdonen, també és una mala notícia per als menorquins que creguin en el respecte als drets humans. Per als altres, una satisfacció, perquè el guanyador del debat va ser el senyor Trump.
Ja sabem de quin peu calça el senyor Trump i les fantasmades amb què vol arreglar el món. En línia amb els salvapàtries que també campen per aquí. Amic dels senyors Putin i Netanyahu i partidari del dret de la força. Si vols una cosa, l'agafes i els altres que es fotin.
És el retorn a la llei del més fort, que vol dir de qui té més armes i cap escrúpol a l'hora d'emprar-les. El senyor Trump ja ens va enviar els seus predicadors i, a la vista dels resultats de les eleccions europees, sembla que són molt eficients. Per a satisfacció d'aquelles elits que voldrien deixar sense veu la ciutadania.
Si torna a ser president, i ara és més probable que mai, prest en patirem les conseqüències. Perquè el material que proporcionarà als de la seva corda, a Espanya i a tot Europa, serà mannà per als qui voldrien acabar amb drets que ha costat sang, suor i llàgrimes aconseguir.
I per aquest camí, qui ho sap, potser arribarà el dia que a les escoles explicaran que la Terra és plana i que els immigrants no fugen de la fam sinó que venen per fotre. La llavor ja la tenen sembrada.