Deim que és un bon pitxot un home que té bon tracte, pacífic, de bon talant, un tros de pa, que és tot bondat, vaja! Xavier Trias ha dit adeu a la política després d'haver sigut alcalde de Barcelona o conseller de Salut, on la seva labor va ser reconeguda, per les millores en l'organització de la Sanitat catalana i l'Atenció Primària.
És un home que d'entrada cau bé. Nat en una família de 12 germans, pediatra, pare de quatre fills, amant de la broma, jugador de golf... amb l'honestedat i la bonhomia com a valors centrals, sempre s'ha allunyat de la mediocritat.
El seu caràcter tranquil i amable no va impedir treure el mal geni i dir als seus companys de consistori allò de «Que us bombin», una expressió directa i rotunda. Fa anys la Policia Patriòtica Espanyola va intentar destruir-lo amb un informe d'un suposat compte en un banc suís. El diari «El Mundo» publicant la maledicència en la seva portada, va donar per segur el que era una falsedat.
Si un bon pitxot és un home fidedigne i amb bona intenció, el trapasser és una persona entremaliada, que embolica la troca, procura enganyar -com els que creen informes falsos-, fa dolenteries pròpies d'una criatura hàbil en fer mal i sempre pensa quina en farà.
Trias, guanyador de les eleccions, va ser víctima d'un acord inversemblant amb socis tan oposats com Colau-Valls. Darrerament Collboni també ha fet totes les combinacions possibles per impedir que fos de nou alcalde.
Tot i ser un bon Jan de geni benèvol probablement n'estava fart i en tost del col·loquial «Que us bombin» tenia tot el dret a utilitzar expressions vulgars i enviar-los «a fer punyetes», «aneu a passeig», «a la merda» o «hala ja! aneu a prendre pel sac». Sense bons pitxots la grisor que envolta el món polític actual s'enfosqueix una tonalitat més.