Us puc ben assegurar que no hi ha manera de recordar on vam acampar prop de Ciutadella aquella volta a peu de l’any 1963. Potser a sa Caleta, però no ho puc confirmar.
El que sí record perfectament és que un conco d’un dels excursionistes, el pintor Francesc Hernández Mora que vivia a la plaça des Born de Ciutadella, ens va convidar a sopar a la fonda d’en Mario Faner, que era la pensió on paraven els representants de comerç, generalment catalans. Podeu imaginar la gana dels sis bergants alimentats a base de sopa «Prisa» i altres menjues poc consistents.
Allò va ser Xauxa, bons aliments i una experiència a destacar, com van ser les intervencions d’en Mario.
La primera cosa a citar és que a l’entrada de la fonda hi havia un quadre commemoratiu del cinquantè aniversari de la fundació del Barça, dedicat a en Mario com a soci d’honor, o cosa semblant. Després, ens va dir que ell ja feia temps que no anava a Maó, pel fet que l’únic amic que hi tenia (l’almirall Miranda, conegut a Maó com «es caparrot», l’havien tret de la plaça amb el seu nom i estava desterrat a la costa de ses Voltes, entre brutícia. Un dels excursionistes li costava d’empassar un plat de brou calent (era el mes d’agost) i li va dir: Que no t’agrada sa vianda, Tolo?, hala idò, un cullerot més!
Altres anècdotes són que quan un viatjant li va demanar de postres un poc de formatge de Maó, li va respondre que no en tenia, però quan el sol·licitant va veure passar un plat de formatge, va protestar; la resposta va ser contundent, aquest formatge és de Ciutadella.
Sense deixar de banda aquella excursió per tota la Ciutadella vella d’un representant carregat amb les maletes de mostres, sense passar mai pel mateix lloc i que quan van arribar a la botiga, el suat viatjant li va demanar com podria tornar a la fonda, ell li va dir que sense baixar de la vorera, a darrere la trobaria. Bona lliçó per a un que presumia de com n'era de gran i bonica Barcelona.