El nostre territori fa anys que està en una situació de mercat tensionat i la situació s’agreuja de forma accelerada. De 2019 a 2023, els increments dels preus de lloguer han pujat a les illes més de 500€ i de venda més d’1€/m2. Aquest augment es reflecteix en un habitatge de 100 m2 de forma que, en aquests quatre anys, pel mateix pis es pot guanyar 1.200€ més anuals i es pot vendre per 5.000€ més. És rellevant també que, la relació entre el preu de l’habitatge protegit i l’habitatge lliure usat incrementa d’any en any i a les Balears ja es situa en un 63 % (la mitjana estatal està entorn a una variació entre el 25-35 %). Dada que per un costat reflecteix l’àmplia fluctuació del mercat, ja que el valor dels habitatges protegits és més estable.
El panorama que tenim és desesperant, sobretot a curt termini. Per un costat, els patrons de vida vigents han canviat, l’autonomia residencial de la gent gran crea major necessitat d’habitatge, però també l’emancipació juvenil i les immigracions. Per un altre costat, vivim un canvi històric en què els joves ja no compren habitatge. Tampoc ajuda que l’oferta d’habitatges de lloguer disponible sigui tan escassa i no respongui a les demandes de les persones que cerquen habitatge o que la compra per part d’estrangers augmenti cada any, arribant al 32 % l’any 2023. També, el mercat del lloguer d’habitacions està arribant a un punt del tot alarmant, és cada vegada major, ja ha assolit preus disparatats i crea situacions de gran inseguretat als llogaters per quedar fora de cap marc normatiu.
L’anàlisi profunda és del tot complexa i les solucions també ho hauran de ser. La situació no només es podrà revertir amb l’increment de la construcció d’habitatges, com el sector de la construcció proposa, sí que hem d’incrementar el parc residencial, però només el de protecció pública. Les variacions escandaloses que pateix el mercat de l’habitatge tenint en compte que els sous no creixen a aquesta velocitat, són del tot inassumibles per a la nostra població.
És necessari un pacte en matèria d’habitatge per poder fer una planificació a mitjà i llarg termini. Les polítiques d’habitatge dels propers anys hauran d’aconseguir acostar l’escletxa entre els ingressos i cost del manteniment de l’habitatge. No estam en la situació de filar prim en les actuacions que s’hagin de fer, o en demanar grans remeis per millorar la situació. Hem de posar en valor qualsevol actuació envers la protecció de les persones front a les dinàmiques del mercat i de millora del parc de l’habitatge públic, de preu taxat, limitat o qualsevol altra nova terminologia que ens inventem.