La ciència i l’aplicació d’aquesta per la seva explotació, la tècnica, es mouen en un entorn controlat per lleis universals i immutables. La gravitació universal que descobreix Newton, l’electricitat i el magnetisme que desenvolupa Gauss, la termodinàmica que sistematitza Carnot… la teoria quàntica que explica Schrodinger (el gat és viu i mort a la vegada).
El dret, l’economia, la política responen a inputs dels homes. No són lleis immutables en la seva aplicació perquè depenen en definitiva dels homes. L’Alfred Pastor defineix l’economia com la «ciència humil». Les solucions no són mai complertes, sempre parcials i en funció de les circumstàncies i de l’actuació dels homes. Descobrir la llei de gravitació universal, dos cossos s’atreuen en funció del producte de las seves masses i inversament de la distància que els separa no té equivalent en dret, política o economia. La realitat és més complexa i està influenciada per l’entorn, cambiant en funció dels temps i las circumstàncies.
Per tant els procediments per la ciència i la tecnologia són radicalment diferents dels del dret i la política. Uns per naturalesa absoluts i els altres inevitablement relatius. Els relatius depenen sempre del moment i las circumstàncies, els absoluts mai.
Quan Magallanes al 1520 busca el pas entre l’Atlàntic i el Pacífic i no el troba ha de baixar la costa americana fins la latitud 56º sud. La tripulació pensa que el seu almirall està perdut i no sap a on anar. Es produeix una rebel·lió a la bahia San Julián a la terra del foc dels seus capitans. Magallanes no accepta cap qüestió, ni crítica. Fa matar al pilot dels sublevats i segueix el viatge cap al sud sense saber si trobarà un pas cap al Pacífic. La tripulació creu per por. L’autoritat del líder està en qüestió
Dos mesos més tard troba l’estret, batejat després amb el seu nom, que comunica un oceà amb l’altre i confirmada la seva autoritat demana a la seva tripulació si han de seguir viatge o si una vegada el pas descobert poden tornar a Espanya per donar-ne compte… l’objectiu més important de l’expedició està aconseguit… El consens és continuar el viatge, segueixen fins a las Filipinas per circumnavegar el món per primera vegada. La decisió és radicalment diferent, cap consulta quan no hi ha certesa, l’autoritat del líder de l’expedició està en risc, i consulta i decisió compartida quan Magallanes pot acreditar haver trobat el canal que uneix els dos oceans… els fets confirmen que tenia raó i la seva autoritat és ja ara indiscutible, abans no ho era.
Kamala Harris té un problema, part dels seus votants estan en desacord amb la política dels EUA en relació a Israel a Gaza. Israel ha emprès accions contre els drets humans dels palestins. Per les lleis aprovades al Congrés dels EUA es poden congelar els ajuts militars a qui ho fa, Israel. Caldria documentar i provar els fets. No serà difícil les NU ho han denunciat. És la manera de justificar una decisió que l’establishment america acceptarà amb dificultat, però que haurà de permetre, no es pot violar la pròpia llei pel mateix govern que l’ha impulsat. Pot ser una sortida política per justificar una difícil decisió.
En política la raó és sempre relativa i depèn de l’equilibri de forces… S’ha de trobar el camí. Actuar de manera diferent en circumstàncies diferents és l’essència de la política. És força probable que el dilema dels demòcratas i de la candidata Harris es resolgui així, ara després del congrés té l’autoritat que abans no tenia…