Encara que la «cafetera» -podeu posar cervell- sembla que funciona amb una relativa eficàcia, la matèria primera, el cafè, s’ha acabat amb la fi del mes d’agost.
Ha estat un periple de 29 cales, no 30 com estava previst atès que el dia 18 vaig fer un dia sabàtic, anant de cala en cala recordant fets viscuts i relacionant-los amb persones que són vives a la meva memòria encara que ja no siguin presents a aquesta vall de llàgrimes.
La selecció ha estat prou difícil, atès que el camp de selecció era més ampli, però no hi cabien totes; l’agost només té 31 dies i aquest darrer el vull dedicar a resumir els resultats.
He rebut «retorns» de part dels lectors, dels que puc citar les aportacions de personatges a considerar i que jo he deixat de banda per mor de què les columnes tenen una limitació d’espai molt concreta. 1.900 caracters, que corresponen a poc més de 300 paraules. Moltes vegades, un cop veia que l’escrit passava dels 2.200 espais no tenia altre remei que agafar les tisores i retallar.
També he rebut suggeriments de tota casta que agraesc sincerament i tindré en compte per a futures ocasions, si és que hi ha noves experiències en el futur.
Una cosa que vull destacar i és l’opinió d’un bon amic que em va dir que els meus exercicis de memòria l’havien induït a repassar la seva memòria. Desig que aquesta opinió sigui més freqüent, esperonant els records dels lectors, especialment els bons, que els dolents ja brollen d’una manera no desitjada.
Una altra cosa que vull fer patent és que la meva manera d’escriure és molt planera, no per altra cosa que la meva limitació en l’escriptura en llengua catalana -amb recursos locals- ja sé que hi ha gent que desitjaria que emprés més localismes i, sobretot, salar els articles, però la meva intenció és escriure per a tothom, no només per a la gent de Menorca.
Per acabar, desitjant salut i sort als lectors, la foto d’avui torna a ser col·lectiva i és la d’un grup d’amics que vam voltar l’Illa l’any 1963.