En Nil Riudavets, si es compleixen les previsions, competirà avui matí a la prova de triatló dels Jocs Paralímpics de París. Seria fantàstic que guanyés una medalla. Està preparat per fer-ho. Però faci el que faci crec que ja ha triomfat. La seva és una història d’èxit i de superació, un exemple que pot inspirar molta gent que lluita per tirar endavant amb una vida plena de dificultats. La competició esportiva de persones amb discapacitat no desperta excessiu interès entre un públic massiu. A vegades sembla un esport menor. Certament, no ho és per als que el practiquen. És difícil entendre què representa la competició esportiva per a una persona amb alguna discapacitat. En una societat enlluernada per la bellesa perfecta del triomfador, la imatge d’un triatleta paralímpic arribant a la meta té un valor excepcional. És una oportunitat que tenim per baratar d’ulleres, per ser més sensibles, per tenir una visió diferent del que representa l’èxit, que es pot mesurar d’una manera diferent, per fugir del producte de consum massiu i sentir el plaer de donar valor a coses que importen.
El futbol femení no existia fa uns anys i encara no s’ha normalitzat. Molts pensen que està bé que les dones juguin, però que la seva competició no té res a veure amb la lliga masculina, amb els grans jugadors de sous milionaris que hi participen.
Tal vegada és una qüestió de temps i és possible que un dia no hi hagi diferències entre les dues lligues i que la gent les segueixi per televisió amb el mateix interès.
Crec que necessitam veure més de prop l’esport de persones discapacitades. Conèixer les seves històries, aprendre de la seva lluita i capacitat de superació, seguir les competicions, a través dels mitjans de comunicació. Que hi hagi empreses com Artiem, que sap donar valor a aquests fars que mostren el camí d’una societat millor. Avui, tots estem amb en Nil Riudavets a París. Gràcies, campió!