La meva filla es diu Berta (singular), no Bertes (plural). A la família de la meva dona hi ha alguns Jordis (plural), però cadascun d'ells es diu Jordi (singular). Al meu habitatge maonès hi ha diverses cadires (plural), però jo, quan din o sop, només sec en una sola cadira (singular). Açò que ara acab d'escriure no es tracta de cap acudit homorístic i esper que us ajudarà a entendre allò que us vull expressar als paràgrafs següents.
A la geografia menorquina hi ha una gran quantitat de noms, i de com ha de ser aquest nom i de com s'ha d'escriure se n'ocupen els filòlegs experts en toponímia. Si consultau el diccionari, veureu que la definició de toponímia és «Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc», i la d’onomàstica «Estudi científic dels noms propis».
Entre els actuals col·laboradors externs del «Menorca» hi ha el prolífic Antoni Tuduri i jo mateix. Ja fa setanta anys que en Toni i jo mos coneixem (des que vam començar junts el batxillerat a l'institut de la plaça del Monestir maonès de Sant Francesc, aleshores l'únic de l'Illa). Ell i jo sempre hem tingut bones relacions i mantingut el contacte al llarg dels anys. Aquest mes d'agost aquest meu amic dedica diàriament uns breus i ben amens articles a parlar del litoral menorquí en «Es Diari». La temàtica de tals articles fa que hi apareguin diversos indrets geogràfics de l'Illa, la grafia correcta dels quals és estudiada i fixada per filòlegs. Ni en Toni ni jo som filòlegs, però sí que ho era el meu amic mercadalenc Juli Moll i Gómez de la Tia, ja difunt, que arribà a ser considerat el millor expert de la toponímia de les terres de parla catalana i de la toponímia en versió catalana de les terres de la resta del món. Entre els escrits de Juli Moll té un gran interès per a nosaltres els menorquins «Toponímia de les zones turístiques», article de temàtica menorquina que vaig recomanar a en Toni pensant que li seria molt útil per als seus escrits d'aquest mes d'agost, i que li podria estalviar algun possible error. Com a mostra de l'interès d'aquest escrit d'en Juli Moll us en reproduesc a continuació algunes línies: «En el casos de Calascoves o Calaspiques o Calasfonts, els primitius són, respectivament Cala de ses Coves, Cala de ses Piques i Cala de ses Fonts. L'únic que resta de l'article ses és -s o -es. Com que es coincideix amb la forma de l'article masculí i el nom que ve després no és masculí, no queden altres grafies visibles que les aglutinades Calascoves, Calaspiques i Calasfonts (... descartam Calescoves, Calespiques i Calesfonts etc. perquè aquestes grafies indueixen a l'error de creure que cadascun d'aquests noms es refereix a més d'una cala).
Jo som dels qui consideren que en Juli Moll no es prou valorat com es mereix a la nostra illa, ni la seva obra com a expert en toponímia suficientment tinguda en compte pels menorquins a l'hora de parlar o d'escriure. Els interessats a tenir una visió més justa de l'obra d'aquest mercadalenc podeu llegir l'article «Juli Moll, l'home de la toponímia», escrit per Isaac Pons de Rosa i publicat en el «Menorca» el 15 de juliol de 2015, que trobareu fàcilment per internet. I ja que hi sou, llegiu-ne també l'entrada Juli Moll i Gómez de la Tía a Vikipèdia.