As Cos de Gràcia, de ‘rampillada’, vaig veure un company ciutadellenc. A ses festes pots percebre de reüll molts coneguts/des mesclats entre la gent, passen pels costats en un instant a prop teu, just els detectes i te n’alegres d’haver-los vist.
Rampillada també vol dir anar a un lloc ràpidament, sense aturar-se, anar-hi amb un bot, com si t’envien a fer un missatge: «Ves amb una rampillada a sa botiga des cap de cantó...».
També as Cos vàrem trobar una amiga des de fa anys, que es ventava amb un ventall desencaixat. El trencament d’una de les varetes de fusta i a més del paper, provocava que estigués desmembrat. Encara que ‘desllorigat’, agitava l’aire i servia perfectament com a remei per a la xafogor.
Desllorigades estan centenars de bicicletes esteses per tot Maó, lligades a les barres de ferro, desmuntades sense rodes o seient, a algunes els falten la meitat dels components. En estat d'abandonament, descansen en pau, ocupant espai i aparcaments que són molt necessaris, tant com ho és, emprendre la seva retirada massiva.
Al voltant de les barres de carrer, alguns bars ‘munten un sidral’ de grans proporcions. El sidral es dissol en aigua de manera efervescent. Per aquesta efervescència i agitació, sorgeix l’expressió ‘muntar un sidral’, que significa causar un gran enrenou i desgavell. Vertaderament munten un ciri, fan un sarau i qualque vagada un autèntic merder!
Ah! Oblidava que desllorigar també fa referència a quan un os surt de l’articulació: l’espatlla es deslloriga amb facilitat, un desllorigador és qui torna a encaixar-la. És evident que en el Món actual falten bons desllorigadors, que quan dues estructures estan en conflagració, trobin sortides satisfactòries per ambdues parts. Si prefereixen la força militar el resultat ja és conegut, tot queda dislocat i desfet. I a més, el litigi continua irresolt.